MonPlaneta
Per què els antics sostres daurats de l’Alhambra tenen taques morades?

A mesura que han passat el segles d’ençà de la seva construcció, la ciutadella de l’Alhambra, a Granada (Andalusia), s’ha anat degradant malgrat els esforços –diversos en intensitat i encert segons l’època- que s’han fet d’ençà de la conquesta castellana de l’antic regne musulmà, a finals del segle XV. Així, les parets daurades han perdut la lluïssor, i fins i tot hi han aparegut algunes taques morades.

Si bé fins ara no se’n sabia l’origen, ara un article publicat a ‘Science Advances’ en treu l’entrellat: un procés químic de corrosió que fa que l’or canviï de color i que podria ser important a l’hora d’entendre com es degraden algunes obres artístiques i arquitectòniques i, fins i tot, com conservar-les millor.

Art centenari tapat amb guix

Quan van ser aixecats, els sostres de l’Alhambra semblaven les estalactites d’una cova però recobertes primer d’una capa de paper d’estany a què es va afegir un aliatge d’or i plata. Durant el segle XIX, aquesta decoració, que s’estava degradant, es va recobrir amb guix blanc. Uns cent anys després, el 1993, es van començar a observar taques morades al guix, però aleshores la Universitat de Granada, que va mirar d’investigar-ho, no disposava de la tecnologia per resoldre aquest misteri.

Els sostres de l'Alhambra són una obra d'art impressionant però que està patint el pas del temps | Quesada Jua (Wikimedia Commons, CC BY-SA 3.0)
Els sostres de l’Alhambra són una obra d’art impressionant però que està patint el pas del temps | Quesada Jua (Wikimedia Commons, CC BY-SA 3.0)

Uns processos que podrien ser molt habituals

Les darreres anàlisis mostren que el color morat són, de fet, nanoesferes d’or, d’uns 70 nanòmetres de diàmetre. En partícules tan petites, el color depèn de la seva mida, que modifica la seva interacció amb la llum, i resulta que 70 nanòmetres és la mida que fa que es vegin de color morat. Segons sembla, i pels elements i compostos trobats a les anàlisis, hi ha hagut diversos processos de corrosió involucrats en el procés.

És ben sabut que l’or és resistent a la corrosió, però l’aleació d’or i plata de l’Alhambra no ho és. Les escletxes deixen entrar humitat, incloent partícules d’aigua de mar, que creen contactes químics entre els metalls semblants als que es produeixen a les bateries. Això fa que es corroeixi l’estany travessant defectes de l’aliatge i cobrint l’or. Això fa que les diverses parts de l’or estiguin exposades a concentracions d’oxigen diferents, facilitant reaccions químiques que n’han dissolt una part, fent que es formin esferes que acaben dipositades al guix.

Aquest procés no és únic de l’Alhambra, sinó que passa en altres obres d’art i arquitectòniques d’arreu del món. L’Alhambra, coberta de guix blanc, ho ha fet més visible, però és molt probable que aquests processos hagin tingut lloc molt més del que ens imaginem.

Més notícies

Les excavacions al jaciment de la Draga aporten dades sobre arquitectura neolítica

Les troballes d'estructures de travertí permeten afirmar que la construcció de paviments fou una pràctica habitual i que es va estendre per tot el poblat, proper a Banyoles
:  - Mobile
El projecte de casa impresa en 3D d'IAAC i WASP pot suposar un model a seguir per a la construcció del futur

Catalunya té el primer edifici imprès en 3D de l’estat espanyol

Aquestes construccions es poden fer ràpidament i amb una petjada ambiental gairebé nul·la
:  - Mobile
Pergamí | POP / Flickr

El 90% dels relats heroics medievals poden haver-se perdut per sempre

Un estudi fa servir models ecològics per calcular quin devia ser el volum real d'obres produïdes a l'Europa de l'Edat Mitjana
:  - Mobile
Aquest diagrama del segle XVI mostra quins són els millors llocs per fer una sagnia en cada cas | Universitat de Cambridge

Els tractaments mèdics més rars de l’Edat Mitjana

Un equip de la Universitat de Cambridge està digitalitzant 180 manuscrits de l'època
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa