Nou de cada deu obres literàries sobre cavallers i herois de l’Edat Mitjana no han arribat als nostres dies. Aquesta és la conclusió, potser més dolorosa que no pas sorprenent, a què ha arribat un equip d’investigadors que ha fet servir models ecològics per calcular quantes obres es devien crear i comparar-les amb quantes coneixem, posant xifra al volum de tradició cultural europea que hem perdut durant els darrers mil anys.
Tothom qui estudia la cultura humana sap que hi ha una part significativa que l’hem perdut. Manuscrits, llibres, pintures… el que va desaparèixer és molt, i el cas de les restes gregues, per exemple, mostra clarament com sovint ha arribat d’una manera (sense color) que ha marcat per sempre la percepció general que es té de la civilització. Així doncs, hi ha un “biaix de supervivència” que influeix en la manera com veiem cada època i les persones que hi vivien.
A la revista ‘Science’, un equip d’investigadors europeus presenten els resultats de mirar de calcular què hem perdut, adaptant un model ecològic pensat per a espècies sense descobrir a la literatura medieval. Es van centrar en obres en holandès, anglès, francès, alemany, islandès i irlandès, concloent que només han sobreviscut el 9% dels manuscrits. Hi havia, però, diferències importants entre llengües: en islandès i irlandès, per exemple, se n’ha conservat una part més gran, indicant que els ecosistemes poden ajudar a preservar la cultura.
Gràcies a aquest estudi, que coincideix amb les conclusions de treballs anteriors (com ara el càlcul a partir de les referències a obres desconegudes en documents preservats), podem tenir una idea de quantes peces del trencaclosques ens falten. Pensem, per exemple, en el cicle artúric: hi ha d’haver, per força, històries que desconeixem i que s’han perdut per sempre.
L’adaptació del model ecològic és una idea curiosa, perquè suposa pensar que una obra literària es comporta com una espècie. Tot i això, ja s’ha fet servir en altres camps com ara la genètica, la lingüística o l’arqueologia perquè, de fet, aquest model matemàtic no té gaires particularitats que el facin millor per a espècies. De fet, es pot emprar per calcular les estrelles d’una galàxia o els errors en un programa informàtic. Només cal trobar quines condicions s’han de tenir en compte i quines no.
Un cop fets els càlculs, el model va mostrar que, en les sis llengües analitzades, els 3.649 documents (exemplars) que es coneixen són un 9% dels aproximadament 40.614 que existien en realitat. Pel que fa a les obres, de què sovint hi havia diverses còpies, sembla que han sobreviscut aproximadament un 38%, una xifra força menys terrible. Tot i això, hi ha diferències importants entre llengües que poden tenir a veure no només amb el clima o la història sinó també amb el mateix prestigi de la llengua.
A Anglaterra, per exemple, hi ha relativament pocs documents conservats en anglès antic i medieval perquè, aleshores, el normand era la llengua de la cort i la de prestigi, de manera que les obres en el que ara és la lingua franca del món eren, en aquell moment, productes de segona categoria que gairebé ningú no mostrava gaire interès en conservar.
Sobre el destí de moltes de les còpies perdudes d’històries de cavallers i herois, moltes d’elles devien perdre’s en incendis de biblioteques. A Anglaterra, a més, la dissolució dels monestirs durant el regnat d’Enric VIII devia escampar documents per tot el país, però les biblioteques dels monestirs no devien contenir gaires d’aquestes obres en concret. Sovint devia reciclar-se el pergamí per escriure altres coses al damunt, o fins i tot es podien haver arribat a fer servir com el paper de diari actual, per embolicar carn o altres coses un cop ja havien fet servei. Sent de pell, com eren, alguns fins i tot devien haver acabat formant part de roba o sabates.
Els investigadors, ara, volen estendre el seu mètode a altres idiomes, especialment del sud d’Europa, per continuar avançant en el coneixement, si més no, de tot allò que hem perdut.
