Un equip d’investigadors afirma, en un article publicat al servidor de prepublicació ‘bioRxiv’, que ha aconseguit obtenir la informació genètica més antiga que s’ha aconseguit mai d’un avantpassat dels humans. Segons expliquen, es tracta de seqüències de proteïnes de diverses dents de ‘Paranthropus robustus’ trobades a Sud-àfrica i que tenen uns dos milions d’anys d’antiguitat.
Aquestes dades genètiques són les més antigues que s’han aconseguit mai d’un hominin i fan endarrerir el registre genètic de la nostra família fins a extrems que fa poc semblaven impensables. De fet, al cap de tant de temps, les restes pràcticament s’han convertit en pedra, i durant molt de temps s’ha considerat que les poques seqüències que se’n podien recuperar no poden ser gaire útils per resoldre el trencaclosques de l’evolució.
Extraient proteïnes de mostres fòssils
L’any passat, uns investigadors van aconseguir seqüències genètiques de mostres de permagel de dos milions d’anys d’antiguitat, les restes d’ADN més antigues que s’han aconseguit mai. En entorns més càlids, però, l’ADN es degrada més ràpidament, és per això que per el fragment de codi genètic més antic d’un hominin que s’ha extret mai, corresponent a un neandertal de fa 400.000 anys, va ser el fruit d’uns esforços enormes.
A diferència de l’ADN, però, les proteïnes són més resilients i això ha permès que els registres es puguin remuntar més enrere en el temps. És així com, en aquest treball, les anàlisis de quatre dents de ‘P. robustus’ amb espectrometria de masses han permès observar centenars d’aminoàcids a l’esmalt i fer alguns descobriments rellevants.
La informació permet distingir mascles de femelles
Per exemple, una de les proteïnes que van trobar, l’amelogenina Y, és produïda per un gen del cromosoma Y, i la seva presència a dues de les mostres va permetre concloure que les dents pertanyien a mascles per bé que, fins aleshores, un dels exemplars havia estat classificat com a femella per la seva mida. A les altres dues dents, en canvi, s’hi va trobar la versió del cromosoma X de l’amelogenina, fent concloure que eren femelles.
Gràcies als aminoàcids seqüenciats, s’ha pogut construir un arbre genealògic simple que demostra que els ‘Homo sapiens’, els neandertals i els denisovans són més propers entre ells que amb el ‘Paranthropus’, encara que ja se sapigués. No obstant això, poder construir un arbre evolutiu a partir de dades genètiques com aquestes podria ser una eina importantíssima en l’estudi de l’origen dels humans, ja que pot permetre col·locar al lloc correcte algunes espècies sobre les quals planen dubtes importants.
Les proteïnes de l’esmalt tenen algunes limitacions pel que fa a la informació que poden aportar però, no obstant això, poder establir el sexe de les restes, per exemple, seria un avenç important per comprendre-les millor. A més, en el futur, qui sap el que podran arribar a dir-nos.
