La rotació del nucli intern del nostre planeta podria haver-se aturat temporalment en relació a la rotació del mantell i l’escorça i podria estar començant a girar en sentit contrari. Això, si més no, afirma un equip d’investigadors xinesos en un article publicat a ‘Nature Geoscience’, que apunta que el canvi pot fer variar lleugerament la durada dels dies i també el camp magnètic de la Terra però que, en qualsevol cas, no és preocupant.
Els autors de l’estudi proposen que això forma part d’un cicle natural del planeta, que té una durada aproximada de 70 anys. Si abans el nucli intern rotava més ràpidament que la superfície, el 2009 gairebé es va aturar i ara estaria començant a moure’s en sentit contrari.
Les capes de la Terra
Primer, però, fem un cop d’ull a les capes de la Terra i com són. Més enllà de l’escorça, la superfície que coneixem, hi ha el mantell, una part enorme del nostre planeta formada per roca fosa que llisca lentament i que, a vegades, surt a la superfície en forma d’erupcions volcàniques. Encara a més profunditat, apropant-nos al centre de la Terra, hi ha el nucli extern, format per corrents de metall fos que creen el camp magnètic del nostre planeta. I encara més enllà, al bell mig, hi ha una bola de metall sòlid d’un 70% de la mida de la Lluna: el nucli intern.
Teories sobre el nucli intern
Segons alguns estudis, el nucli intern gira sobre sí mateix en l’embolcall líquid del nucli extern, empès per la força magnètica d’aquest. També hi ha investigadors que han proposat que l’enorme força gravitatòria del mantell pot, a vegades, frenar la rotació del nucli intern, fent-lo oscil·lar. Els primers indicis sobre aquest fet van aparèixer a mitjans dels anys 90, quan un investigador va apuntar que les ones sísmiques dels terratrèmols no sempre trigaven el mateix a travessar el nucli intern.
A partir d’aquí, es va deduïr que el nucli intern gira a una velocitat diferent que el mantell i l’escorça i que això causa diferències temporals. Concretament, es va establir que el nucli intern, de mitjana, gira 1º per any més ràpid que la resta de la Terra. No tots els científics, però, estaven d’acord amb el càlcul de la velocitat o, fins i tot, amb la hipòtesi de la rotació del nucli intern.
Canvis en la transmissió dels terratrèmols
En aquest nou estudi, l’anàlisi de dades sísmiques de tot el món durant els darrers trenta anys apunta que, abans de 2009, les ones sísmiques dels terratrèmols i les seves rèpliques viatgaven a velocitats diferents, indicant que creuaven parts diferents del nucli intern i que aquest es rotava a un ritme diferent que la resta de la Terra, tal com s’havia pensat. A partir d’aleshores, però, les diferències de temps van desaparèixer, com si el nucli intern s’hagués quedat quiet, i després van anar tornant d’una manera que fa pensar que el nucli va començar a girar a l’inrevés.
Un possible cicle de 70 anys
En examinar les dades disponibles de terratrèmols encara més antics, es va descobrir que, a principis dels anys 70, es va produir un fenomen semblant. D’això, els investigadors en dedueixen que el nucli intern deu oscil·lar en cicles de 70 anys, canviant el sentit de gir cada aproximadament 35 anys. Això podria explicar per què la durada dels dies a la Terra varia amb uns cicles de 60-70 anys i també el comportament del camp magnètic del nostre planeta. Per acabar de concretar tot això, però, caldria més recerca.
Diversitat d’opinions a la comunitat científica
No tota la comunitat científica està d’acord ni amb les conclusions d’aquest estudi ni amb l’hipòtesi general en què es basa. Per bé que les dades són les que són, l’explicació podria ser molt diferent. En comptes d’haver canviat la velocitat i el sentit de gir, per exemple, podria haver canviat la forma de la superfície del nucli intern, cosa que també podria explicar les variacions en la transmissió de les ones sísmiques. Futures observacions, esperem, treuran l’entrellat d’aquest misteri.
