L’interior del nostre planeta s’està refredant a una velocitat superior del que es pensava fins ara. Gràcies a un nou estudi, que ha reavaluat la conductivitat tèrmica dels minerals que hi ha entre el nucli i el mantell de la Terra, ara sabem que la pèrdua de calor, un procés que va començar fa 4.500 milions d’anys, és més ràpid del que crèiem.
Al principi de la història del nostre planeta, estava tan calent que fins i tot la superfície estava formada per magma. Després, al llarg de milions d’anys, es va anar refredant fins que s’hi va formar l’escorça, i els processos que hi continua havent a sota han format la convecció del mantell, la tectònica de plaques i l’activitat volcànica. Des d’aleshores, no ha deixat de refredar-se.
Quant trigarà a refredar-se del tot i que tota aquesta activitat s’aturi, però, és molt difícil de saber. Aquí és on entren els científics de la Universitat Politècnica de Zuric, a Suïssa, que a la revista ‘Earth and Planetary Science Letters’ han publicat el disseny d’un sistema que mesura la conductivitat tèrmica entre el mantell i el nucli, on la temperatura es dispara.
Aquesta capa fronterera està formada majoritàriament de bridgmanita, un mineral de què, ara, se’n pot mesurar la conductivitat tèrmica en les condicions de pressió i temperatura a què es troba a les profunditats. Els resultats indiquen que aquesta conductivitat és 1,5 vegades més alta del que es creia i que, per tant, acceler el refredament de la Terra.
Els efectes que podria tenir això són diversos, com ara un alentiment del moviment de les plaques tectòniques. A més, quan la bridgmantita es refreda, es converteix en postperovskita, un mineral que accelerarà encara més el refredament ja que la seva conductivitat tèrmica és superior.
Tot i això, encara no es pot dir amb seguretat en quin moment els corrents de convecció del mantell s’aturaran definitivament, ja que la informació de què es disposa és limitada. Per exemple, caldria conèixer l’efecte de la desintegració dels materials radiactius de l’interior de la Terra en aquestes dinàmiques internes, ja que són una de les principals fonts de calor de les profunditats del nostre planeta.
