Un equip de científics de diverses universitats europees ha fet un avenç molt important en la comprensió de l’origen de la vida. En un estudi que ha estat portada a ‘Journal of Physical Chemistry A’, els investigadors han aprofundit en la formació dels seus blocs essencials mitjançant processos químics, concretament en el que es coneix com a formació abiòtica de pèptids en el cas de l’aminoàcid més petit, la glicina, una molècula que ha estat localitzada fora de la Terra i la presència de la qual és una primera passa per considerar la possibilitat de l’aparició d’organismes vius.
Una de les grans incògnites de la ciència
L’origen de la vida és un dels grans misteris de la ciència. Perquè pugui tenir lloc, habitualment es considera que cal que es compleixin una sèrie de prerequisits, entre els quals hi ha la producció i polimerització d’aminoàcids de manera abiòtica, és a dir, mitjançant processos químics on no hi hagi d’intervenir un organime viu preexistent. És el que es coneix com a abiogènesi. Actualment, en el cas del nostre planeta, l’origen d’aquests ingredients essencials té dues teories principals: que es formessin al nostre planeta o bé que arribessin de l’espai, transportats en meteorits.
Un procés que pot tenir lloc fins i tot a dins d’asteroides
En aquest estudi, els investigadors han aconseguit demostrar que el creixement de cadenes de pèptids, un procés essencial en el desenvolupament dels ‘blocs’ que composen la vida, pot tenir lloc fins i tot en les condicions extremes de l’espai, és a dir, en l’escenari menys probable dels que es consideraven. Així, ni tan sols caldria que els aminoàcids ja existissin en un altre indret i que un cataclisme els transportés per l’espai dins d’un dels fragments resultants sinó que, fins i tot en un asteroide, s’hi podrien formar espontàniament.
Concretament, els autors d’aquest estudi han demostrat que, en afegir-hi energia, petits grups de molècules de glicina poden reaccionar i convertir-se en un dipèptid i una molècula d’aigua i que, alhora, aquest dipèptid també es pot convertir en un tripèptid, formant cadenes d’aminoàcids cada cop més llargues que són essencials per a la formació de l’ADN. Tot un avenç perquè permetrà continuar estudiant en aquest sentit i entendre molt millor on i de quina manera es podria haver originat la vida no només a la Terra sinó, també, fora d’ella.
