Unes mostres d’oxigen, extretes d’un diposit de sediments d’un llac de fa 1.400 milions d’anys a Ontario (Canadà), han servit perquè un equip de científics descobrís més coses de com eren l’atmosfera i la biosfera del nostre planeta en aquell moment, durant els anys que van dur a l’aparició de la vida animal.
Els resultats de l’estudi realitzat, que han estat publicats a la revista ‘Nature’, resulten de les anàlisis de l’oxigen atmosfèric més antic que s’ha trobat mai, superant en gairebé 1.000 milions d’anys les més antigues estudiades fins ara, i apunten a que els nivells d’oxigen a l’aire durant aquella etapa de la història de la Terra eren molt més baixos que actualment a causa d’una biosfera que també era molt menys productiva que la d’ara. Això corrobora algunes teories que s’havien plantejat durant les darreres dècades que proposaven que la composició química de l’atmosfera del planeta podria haver canviat moltíssim al llarg del temps.
La recerca ha estat possible gràcies a la col·laboració entre investigadors de la Universitat McGill (Quebec), les Universitats de Yale i Califòrnia-Riverside (Estats Units) i la Universitat Lakehead (Canadà), i ofereix a la comunitat científica els vestigis més antics que es coneixen de l’anomenada “producció primària”, el procés en el qual els microorganismes que es troben a la base de la cadena alimentària -algues, cianobactèries, etc- produeixen matèria orgànica a partir del diòxid de carboni i alliberen oxigen a l’atmosfera.
Fa 1.400 milions d’anys, aquesta producció era molt menor que l’actual i això, segons els responsables d’aquest treball, indica que la biosfera global era molt menor que l’actual i no produïa prou matèria orgànica com per a sustentar vida macroscòpica. Els investigadors van extreure mostres de sulfats de formacions de roca sedimentària al nord del Llac Superior, el major dels Grans Llacs d’Amèrica del Nord i que es troba entre la província canadenca d’Ontario i els estats nord-americans de Minessota, Michigan i Wisconsin.
Gràcies a l’ús d’un espectròmetre de masses, els científics van poder detectar la presència d’isòtops rars de l’oxigen en els sulfats, que provenen d’un procés químic en què els àtoms d’hidrogen de l’àcid sulfúric són substituïts, precisament, per oxigen.
Els resultats d’aquesta investigació són especialment importants perquè aporten informació nova durant un període de la història de la Terra en què es considera que els canvis biològics i mediambientals van ser mínims. Durant anys s’havia pensat que això era a causa d’una producció primària molt reduïda, però no ha estat fins ara que aquesta idea ha pogut ser sustentada amb proves. D’altra banda, però, els descobriments fets en aquest treball també poden resultar molt útils per als astrònoms en la cerca de vida fora del nostre planeta.
Durant la majoria de la història de la Terra, el planeta va estar habitat únicament per organismes microscòpics, i entendre la formació dels ecosistemes i de la vida no només ens ajuda a comprendre el nostre passat sinó que també pot ajudar a saber què hem de buscar o què podem trobar a l’hora d’explorar un planeta o una lluna a la recerca de vida extraterrestre.
