Un equip internacional d’investigadors afirma que, sense voler, els monjos medievals van deixar als seus documents un registre de les principals erupcions volcàniques que hi va haver al món durant l’Edat Mitjana. En un article publicat a ‘Nature’, els científics han seguit cròniques dels segles XII i XIII tant d’Europa com de l’Orient Mitjà i les han comparat amb els registres de les columnes de gel i els anells dels arbres per posar dates exactes a algunes d’aquestes erupcions cataclísmiques, part d’un dels moments de més activitat geològica de la Terra.
Els volcans canvien com es veu la Lluna durant els eclipsis
Els investigadors van passar cinc anys estudiant centenars d’annals i cròniques buscant referències a eclipses totals de Lluna i al seu color. Normalment durant aquests fenomens la Lluna pren un color vermell perquè encara rep una mica de llum solar però, si hi ha hagut una erupció volcànica molt gran, hi pot haver tanta pols a l’estratosfera que gairebé la faci desaparèixer, un fet que també pot reduir les temperatures de la Terra i causar estralls entre els conreus, iniciant grans fams.
Un registre molt fidel i que serà molt útil a la ciència
A més dels fets de reis i papes, les guerres i els desastres naturals i les fams, els cronistes medievals també registraven els fenòmens celestes que ‘anunciaven’ aquestes calamitats. Gràcies a això, van deixar constància de 51 dels 64 eclipses totals de Lluna que hi va haver a Europa entre 1100 i 1300 i, a més, en cinc ocasions van deixar escrit que el nostre satèl·lit es veia estranyament fosc. Gràcies a això, i a la datació exacta que tenim dels eclipsis, s’ha pogut establir en quin moment aproximat van tenir lloc les erupcions, combinant aquests registres antics amb la ciència moderna. Un cop de mà inesperat dels cronistes de l’Edat Mitjana als investigadors d’avui, que miren de conèixer els secrets del nostre planeta i com ha canviat al llarg del temps.
