Un eclipsi total de sol que va tenir lloc al segle V ha canviat la nostra comprensió de l’evolució de la rotació de la Terra. En un article a ‘Publications of the Astronomical Society of the Pacific’, un equip d’investigadors japonesos ha estudiat registres històrics d’aquests esdeveniments i ha detectat, per exemple, que segons el model actual un eclipsi total observat a Constaninoble l’any 418 no s’hauria pogut veure a la ciutat.
Un fenomen extraordinari
Els eclipsis totals de sol són una experiència que ha trasbalsat la humanitat durant milers d’anys, especialment fins que es va comprendre en què consistien i a predir quan i on tindran lloc. És per això que n’hi ha registres a totes les cultures amb tradició escrita, cosa que a dia d’avui ens pot resultar molt útil per comprendre els canvis que hi ha hagut en el moviment del nostre planeta.
Buscant entre els registres bizantins
En aquest cas, els científics van revisar documents de l’Imperi Bizantí per identificar el moment i els llocs on es van produir eclipsis totals de sol entre els segles IV i VII, una època on aquests tipus de registres són especialment escassos. Conèixer quan i on hi ha hagut eclipsis al llarg del temps és una eina molt valuosa per entendre com varia la rotació de la Terra, encara que, per saber exactament els moments, llocs i durades és una feina molt dura i requereix llegir piles i piles de documents.
Molts d’aquests documents s’han perdut, però se’n poden trobar cites i traduccions de generacons posteriors. A més d’informació precisa sobre la localització i el temps de l’eclipsi, als investigadors també els calia confirmar que era total, és a dir, una foscor prou gran com perquè es veiessin les estrelles en ple dia. Amb aquestes condicions, es van identificar els llocs i moments probables de cinc eclipsis totals de sol al Mediterrani Oriental els anys 346, 418, 484, 601 i 693.
Una informació molt valuosa
Aquestes dades donen informació sobre una variable anomenada ΔT i que correspon a la diferència entre el temps mesurat segons la rotació de la Terra i el temps mesurat sense tenir-la en compte. Així, els variacions d’ΔT són variacions en la durada dels dies a la Terra, és a dir, de la velocitat de rotació. L’eclipsi del 19 de juliol de 418 és un bon exemple: el text indica un eclipsi solar vist a Constantinoble però, segons el model emprat fins ara de l’evolució d’ΔT, en aquella ciutat l’ocultació solar no podria haver estat tal.
Així doncs, l’ΔT del segle V s’hauria d’ajustar partint d’aquesta nova informació. Pel que fa als altres eclipsis estudiats, també apunten a diferències en l’ΔT que s’havia donat per bona fins ara, ajudant a afinar no només l’estudi de la rotació sinó també d’altres fenòmens relacionats, com ara el nivell del mar i el volum de les masses de gel globals.
