Encara que no tenen un cervell central, les meduses poden aprendre coses de les seves experiències passades, com fan un gran número d’animals. Aquest descobriment, que desafia el que es creia fins ara de quins eren els requisits biològics per a tenir aquesta habilitat, ha estat fet per un equip d’investigadors liderats per la Universitat de Kiel, a Alemanya, que han publicat els resultats del seu darrer estudi a la revista ‘Current Biology’.
Unes meduses minúscules amb 24 ulls
Les meduses emprades en aquest treball són les anomenades cubomeduses del Carib (‘Tripedalia cystophora’), uns animals de la mida d’una ungla i que semblen molt simples però que, en un espai tan petit, tenen un sistema visual amb 24 ulls, que fan servir per moure’s en les aigües tèrboles i les arrels dels manglars on viuen, buscant preses.
Aprenentatge en set minuts i mig
A l’estudi, els científics han demostrat que aquestes meduses poden fer servir l’aprenentatge associatiu per esquivar els obstacles, formant connexions mentals entre estímuls sensorials i comportaments, un dels nivells més alts a què pot arribar el rendiment d’un sistema nerviós. Per fer-ho, van decorar un aquari rodó amb línies blanques i grises per simular l’hàbitat natural de les meduses. Per a elles, les línies grises podrien semblar arrels llunyanes dels manglar però que, en estar pintades, eren molt més a prop del que els podia semblar.
Els investigadors van deixar unes meduses a dins del tanc durant set minuts i mig. Al principi, nedaven cap a les línies que semblaven llunyanes i hi xocaven, però al final de l’experiment la seva distància mitjana dels murs de l’aquari s’havia incrementat en un 50%, el número de pivots per evitar xocar s’havia multiplicat per quatre i el contacte amb el vidre s’havia reduït a la meitat. Tot plegat, afirmen els científics, apunta que les meduses són capaces d’aprendre de l’experiència a través dels estímuls visuals i mecànics.
Identificant el procés
Davant d’això, els autors de l’estudi van mirar d’identificar el procés d’aprenentatge associatiu aïlant els centres de la vista de les meduses, els ròpals, cadascun dels quals té sis ulls i genera senyals que controlen els moviments polsants d’aquests animals, que es fan més freqüents quan esquiven obstacles.
En mostrar-los línies grises que es movien, imitant l’aproximació a un objecte, no responien perquè les interpretaven com a distants. Després d’entrenar-les amb estímuls elèctrics febles, però, imitant l’estímul de les col·lisions, van començar a emetre senyals d’evitació d’obstacles en resposta a les barres grises. Així, sembla que les meduses necessiten una combinació d’estímuls visuals i mecànics perquè tingui lloc l’aprenentatge associatiu i que els ròpals en són el centre.
Un origen molt i molt antic
Els autors d’aquest estudi estan força sorpresos del seu descobriment i de la velocitat d’aprenentatge de les meduses, semblant al d’animals molt més avançats, i també del fet que fins i tot el sistema nerviós més senzill és capaç d’aprendre coses, cosa que podria relacionar-se amb un mecanisme cel·lular molt primitiu i que va aparèixer al principi de l’evolució del sistema nerviós.
