Un equip d’investigadors afirma que ha creat el primer cervell ‘sentent’ que s’ha fet mai en un laboratori. En un article publicat a la revista ‘Neuron’, expliquen com el grup de neurones cultivades al laboratori poden sentir i respondre al seu entorn fins al punt que han après a jugar al videojoc ‘Pong’, el primer de la història que va tenir èxit comercial quan va sortir a la venda als anys setanta del segle XX.
Tot i que la definició de ‘sentent’ és complexa i no hi ha un acord sobre si aquest minicervell ho és, el líder de l’equip, el doctor Brett Kagan, de l’empresa Cortical Labs, considera que no es pot trobar “un terme millor” per descriure’l, ja que és capaç de “rebre informació d’una font externa, processar-la i respondre-hi en temps real”.
Un camp que ha crescut molt
Els minicervells van començar a crear-se ara fa una dècada per tal d’estudiar la microcefàlia, una malaltia genètica que fa que el cervell sigui massa petit. Des d’aleshores, però, s’han emprat molt per conèixer millor el desenvolupament d’aquest òrgan. Fins ara, però, no s’havia connectat mai un d’aquests cervells amb un entorn extern per tal que hi interactués, com és el cas d’un videojoc.
Una prova pionera
El projecte va consistir a fer créixer neurones humanes a partir de cèl·lules mare i també a partir d’embrions de ratolí, fins a tenir-ne unes 800.000 juntes. Després, aquest minicervell es va connectar al videojoc fent servir uns elèctrodes que li mostraven a quin costat i com de lluny de la pala era la pilota de ‘Pong’. En resposta a això, les neurones tenien activitat elèctrica que era emprada per moure la pala i, per tant, jugar.
Al cap de cinc minuts, el cervell havia après a jugar i cada vegada necessitava menys energia per fer-ho. Tot i que els seus creadors afirmen que no és especialment bo jugant, la seva ràtio d’èxit en tornar la pilota és prou alta com per estar segurs que no es pot atribuir a la casualitat. Això, però, no vol dir que el cervell tingui consciència ni que ‘sàpiga’ que juga a un videojoc, sinó que respon als estímuls externs i els processa per donar-los una resposta.
Moltes possibilitats i grans dilemes ètics
Més enllà d’aquesta curiositat, l’avenç pot servir per provar tractaments per a malalties neurodegeneratives, ja que ara es podrien observar canvis en temps real en el processament de la informació. De moment, sembla, el proper que faran serà provar quins efectes té l’alcohol en la capacitat del minicervell de jugar a ‘Pong’. Si passa el mateix que passaria en un cervell humà, quedaria provada la seva utilitat potencial com a subjecte d’experimentació substitut dels cervells reals.
A mesura que aquests minicervells evolucionin i els investigadors els vulguin fer més complexos, però, apareix el perill de crear-ne un de conscient, amb tots els problemes ètics que això generaria. És per això que aquest equip compta amb col·laboradors que són experts en bioètica, per impedir que això succeeixi ni que sigui per accident.
