MonPlaneta
Un cervell cultivat al laboratori aprèn a jugar al videojoc ‘Pong’

Un equip d’investigadors afirma que ha creat el primer cervell ‘sentent’ que s’ha fet mai en un laboratori. En un article publicat a la revista ‘Neuron’, expliquen com el grup de neurones cultivades al laboratori poden sentir i respondre al seu entorn fins al punt que han après a jugar al videojoc ‘Pong’, el primer de la història que va tenir èxit comercial quan va sortir a la venda als anys setanta del segle XX.

Tot i que la definició de ‘sentent’ és complexa i no hi ha un acord sobre si aquest minicervell ho és, el líder de l’equip, el doctor Brett Kagan, de l’empresa Cortical Labs, considera que no es pot trobar “un terme millor” per descriure’l, ja que és capaç de “rebre informació d’una font externa, processar-la i respondre-hi en temps real”.

Un petit detall del fragment de cervell mapejat a Neurglancer | Lichtman Lab/Harvard University/Connectomics Team/Google
Mapa d’un fragment del cervell | Lichtman Lab/Harvard University/Connectomics Team/Google

Un camp que ha crescut molt

Els minicervells van començar a crear-se ara fa una dècada per tal d’estudiar la microcefàlia, una malaltia genètica que fa que el cervell sigui massa petit. Des d’aleshores, però, s’han emprat molt per conèixer millor el desenvolupament d’aquest òrgan. Fins ara, però, no s’havia connectat mai un d’aquests cervells amb un entorn extern per tal que hi interactués, com és el cas d’un videojoc.

Una prova pionera

El projecte va consistir a fer créixer neurones humanes a partir de cèl·lules mare i també a partir d’embrions de ratolí, fins a tenir-ne unes 800.000 juntes. Després, aquest minicervell es va connectar al videojoc fent servir uns elèctrodes que li mostraven a quin costat i com de lluny de la pala era la pilota de ‘Pong’. En resposta a això, les neurones tenien activitat elèctrica que era emprada per moure la pala i, per tant, jugar.

Al cap de cinc minuts, el cervell havia après a jugar i cada vegada necessitava menys energia per fer-ho. Tot i que els seus creadors afirmen que no és especialment bo jugant, la seva ràtio d’èxit en tornar la pilota és prou alta com per estar segurs que no es pot atribuir a la casualitat. Això, però, no vol dir que el cervell tingui consciència ni que ‘sàpiga’ que juga a un videojoc, sinó que respon als estímuls externs i els processa per donar-los una resposta.

El 'Pong' és un joc senzill però el minicervell ha après a jugar-hi amb força encert | Cortical Labs
El ‘Pong’ és un joc senzill però el minicervell ha après a jugar-hi amb força encert | Cortical Labs

Moltes possibilitats i grans dilemes ètics

Més enllà d’aquesta curiositat, l’avenç pot servir per provar tractaments per a malalties neurodegeneratives, ja que ara es podrien observar canvis en temps real en el processament de la informació. De moment, sembla, el proper que faran serà provar quins efectes té l’alcohol en la capacitat del minicervell de jugar a ‘Pong’. Si passa el mateix que passaria en un cervell humà, quedaria provada la seva utilitat potencial com a subjecte d’experimentació substitut dels cervells reals.

A mesura que aquests minicervells evolucionin i els investigadors els vulguin fer més complexos, però, apareix el perill de crear-ne un de conscient, amb tots els problemes ètics que això generaria. És per això que aquest equip compta amb col·laboradors que són experts en bioètica, per impedir que això succeeixi ni que sigui per accident.

Més notícies
intel·ligència artificial  | Cedida

Com desenvolupar la “imaginació” d’una intel·ligència artificial

Un equip n'ha desenvolupat una que fa servir habilitats semblants a les dels humans per imaginar-se objectes que no ha vist mai
:  - Mobile
Dos dels responsables del desenvolupament de la neurona artificial davant d'una pissarra que en resumeix el funcionament | Thor Balkhed / Universitat de Linköping

Creen una neurona artificial que es pot implantar en éssers vius

És la primera vegada que s'aconsegueix una cosa així i, de moment, ha funcionat en una planta, la Venus atrapamosques
:  - Mobile
Impressió 3D d'un cor humà fet de col·lagen

Un nou mètode de bioimpressió 3D ens apropa a la fabricació d’òrgans prostètics

Gràcies a la tasca d'un equip d'enginyers de teixits, la fabricació de cors humans sencers és una mica menys ciència-ficció i una mica més una possibilitat de futur
:  - Mobile
Diverses proves del robot de reservori físic | AIP

Ensenyen un robot a pensar com un humà

Uns investigadors estimulen elèctricament un cultiu de neurones connectats a una màquina
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa