Les proves més antigues d’un incendi forestal han estat descobertes al sud de Gal·les. Segons explica un equip de paleobotànics en un article a la revista ‘Geology’, va declarar-se fa uns 430 milions d’anys i no va cremar arbres, ja que encara no existien, sinó que va calcinar uns bolets gegantins, de 8 metres d’alçada, que formaven grans ‘boscos’.
Aquest descobriment fa avançar en 10 milions d’anys el primer moment en què, que sapiguem, es va produir un incendi forestal. La seva existència ha estat descoberta gràcies a unes restes calcinades i fossilitzades molt antigues, trobades entre fangolita, una roca sedimentària formada per argiles o fangs. Fa 430 milions d’anys, però, durant el període Silurià, la vegetació era extremadament diferent de la que coneixem a dia d’avui.
Un món de boscos de bolets fàl·lics
El regne dels vegetals tot just havia començat a colonitzar terra ferma, i ho feia en forma de plantes petites, i les llenyoses ni tan sols existien. D’entre tot el paisatge que hauríem vist aleshores, de fet, només hauria destacat un organisme gegant, una antiga família de fongs anomenats Prototaxites, amb bolets enormes que podien créixer fins els 8 metres d’alçada, un metre de gruix i pesar fins a 10 tones, que creixien formant boscos de columnes erectes, de formes fàl·liques.
Indicis indirectes de la composició de l’atmosfera
Van ser justament aquests organismes els que van quedar calcinats en aquell incendi, que va tenir lloc a l’indret que ara ocupa Rumney, als afores de Cardiff, en un moment en què la massa de terra que ara coneixem com a Gran Bretanya es trobava, de fet, a l’Hemisferi Sud. El descobriment, a més, també dóna pistes sobre la composició de l’atmosfera en aquell moment, especialment la concentració d’oxigen.
A dia d’avui, l’aire conté un 21% d’oxigen però, durant un període llarguíssim al principi de la història de la Terra, n’hi havia molt menys. De fet, va caldre que les algues fotosintètiques en generessin durant milions i milions d’anys per canviar totalment el planeta, causant, entremig, la coneguda com a Catàstrofe de l’Oxigen.
Perquè es produeixi un incendi cal combustible –els bolets–, una font d’ignició, que probablement va ser un llamp; i una concentració d’oxigen de com a mínim un 16% que, pel que sembla, ja era present fa 430 milions d’anys. Gràcies a aquest descobriment, doncs, els científics han pogut conèixer molt més de la història antiga de la Terra del que podríem pensar que poden aportar uns fòssils carbonitzats.
