Un equip de científics francesos ha aconseguit treure l’entrellat d’un dels misteris del món animal: per què serveixen els crits fortíssims que fan els hipopòtams. Aquestes criatures enormes són molt sorolloses, i els seus sons es poden arribar a sentir de molt lluny. Segons expliquen en un article a ‘Current Biology’, la raó és senzilla: els crits els permeten reconèixer els seus amics.

El líder d’aquest estudi, el professor Mathevon de la Universitat de Saint-Etienne, és un expert en sons animals i els ha estudiat arreu del món i en tot tipus d’espècies, de foques fins a hienes passant, és clar, pels hipopòtams. Aquests darrers, precisament, tenen un repertori de sons molt gran, però fins ara no s’havia sabut gaire del paper que tenien en la seva comunicació.

Segons sembla, aquests crits contenen informació sobre la identitat de cada individu, és a dir, que permeten que altres hipopòtams en reconeguin la veu. Una funció que indica, a més, l’existència d’un sistema de relacions socials més complex del que es pensava fins ara.

Hipopòtams  | Redacció
Hipopòtams | Redacció

Tot plegat es va comprovar enregistrant sons d’aquests animals a la Reserva Especial Maputo, a Moçambic. Es van fixar especialment en els crits més forts, que es poden sentir fins a un quilòmetre de distància. Després d’enregistrar-los, els van reproduir en zones on sabien que hi havia altres hipopòtams per veure com responien.

Així és com van comprovar que aquests animals poden reconèixer els hipopòtams que viuen més a prop, aquells amb qui tenen més relació i aquells que no havien sentit mai per les característiques dels seus crits. Si més no això sembla, tot i que és molt difícil estar-ne completament segur. El fet que sí que es va comprovar és que, en sentir-los, els hipopòtams responien immediatament.

D’aquestes respostes, precisament, en van treure algunes conclusions, com que eren més agressives quan el crit que havien sentit corresponia a un animal desconegut i que, sovint, anaven acompanyades de comportaments relacionats amb marcar el territori, com ara escampar les seves deposicions.

Nou comentari

Comparteix