Una troballa arqueològica replanteja el poder de les dones a l’Edat de Bronze

La investigació liderada per la UAB explora la possibilitat que en la societat de l'època les dones de l'elit poguessin governar a El Argar

Part de l'aixovar trobat a la tomba 38 de La Almoloya. La diadema de plata va ser trobada col·locada amb l'apèndix cap avall al cap de la dona

Part de l’aixovar trobat a la tomba 38 de La Almoloya. La diadema de plata va ser trobada col·locada amb l’apèndix cap avall al cap de la dona | UAB

El contingut d’una tomba mil·lenària ha obert la porta a replantejar les assumpcions que teníem respecte a l’ordre social en les societats de l’Edat de Bronze, en especial sobre el govern d’El Argar. Així ho indiquen en un comunicat els investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que han liderat un estudi en què han analitzat el contingut del sepulcre principesc (el número 38), amb dos individus i un ric dipòsit funerari en el seu interior, descobert a La Almoloya (Pliego, Múrcia), al subsòl del qual s’ha identificat com la sala de govern d’un recinte palatí.

Segons la investigació les dones de la classe dominant podrien haver jugat un paper rellevant en el govern d’El Argar, una societat que es va desenvolupar al sud-est peninsular, entre els anys 2200 i 1550 a. C., i on es va establir, ja en els dos últims segles de la seva existència, la primera organització estatal del Mediterrani occidental.

Coneixer sobre la vida en aquesta societat és molt complicat per això descobertes com les de Pliego són una gran oportunitat. “La Almoloya i la tomba 38 són aquest tipus de troballes excepcionals que ens proporcionen de tant en tant una visió sobre els governants i els objectes emblemàtics de les primeres societats que van emergir a Europa durant l’Edat de Bronze“, assenyala Vicente Lull, un dels coordinadors de l’estudi.

El sepulcre, una urna de ceràmica, contenia un home d’uns 35 o 40 anys i una dona de 25 o 30. Al costat d’ells es va introduir un ric dipòsit funerari, format per una trentena de peces, majoritàriament de plata o xapades en aquest material i gairebé totes pertanyents a la dona. Un repertori de joies i objectes personals molt complet: braçalets, dilatadors d’orelles, anells, comptes de collarets, espirals i recipients amb ofrenes. I, destacant entre tots ells, una diadema col·locada sobre el cap de la dona. Un fet que ha atret les mirades dels investigadors.

L’opulència dels dipòsits funeraris trobats en les tombes de dones de l’elit d’El Argar, en els quals destaquen les diademes és un indici del paper destacat que aquestes dones van poder exercir en el govern d’alguns dels assentaments, com el de La Almoloya, bressol de la societat d’El Argar i centre de concentració política i riquesa de primer ordre dins del territori, segons apunten en l’estudi,.

La pregunta que persegueix als investigadors i que s’ha plasmat en el seu treball és: Van poder governar o els emblemes de poder que ostentaven eren merament simbòlics? La seva resposta és que possiblement governaven per dret propi: “En la societat argàrica, les dones de l’elit eren enterrades amb diademes mentre els homes ho eren amb una espasa i una daga. Aquests homes tenien un dipòsit funerari menor en quantitat i en qualitat. Les espases eren el mitjà més eficaç de fer complir les decisions polítiques i certs homes haurien jugat un paper executor, tot i que la legitimació i, potser també el govern, requeia a les mans de certes dones”, argumenten.

Nou comentari