Una llosa de l’Edat de Bronze, redescoberta fa poc a França, podria ser el mapa en tres dimensions més antic d’Europa, segons ha explicat la cadena britànica BBC en un article en què s’ha fet ressò de la troballa i de la valoració d’un dels experts que ha analitzat la llosa, el doctor Clément Nicolas de la Universitat de Bournemouth, a Anglaterra.
La llosa, que té una mida d’uns 2mx1,5m i una antiguitat d’uns 4.000 anys, va ser descoberta per primera vegada el 1900 però havia quedat oblidada al soterrani d’un castell fins que, l’any 2014, va tornar a ser trobada. Segons els experts que l’han estudiat, les marques que hi ha a la superfície de la llosa, coneguda com la Llosa de Saint-Bélec, corresponen a un mapa d’una zona de l’oest de la Bretanya i van ser gravades a principis de l’Edat de Bronze, aproximadament entre el 1650 i el 1900 abans de Crist.
El seu primer descobridor va ser l’arqueòleg Paul du Chatelier, que la va trobar a les excavacions d’uns enterraments prehistòrics a la zona de Finistère, també a l’oest de la Bretanya. Durant més d’un segle, però, el gravat va quedar oblidat al castell de Kernuz, on vivia du Chatelier, fins que va ser localitzada per un grup d’investigadors que en coneixia l’existència.
Les primeres anàlisis de les marques i gravats de la llosa ja van fer pensar als experts que podria ser un mapa, ja que “la presència de motius repetits units per línies” els indicava que podia ser que reproduís el terreny d’una àrea de Finistère, segons explica l’estudi de la llosa que ha estat publicat al Butlletí de la Societat Prehistòrica Francesa. Concretament, podria representar, en tres dimensions, la vall del riu Odet, ja que moltes de les línies semblen mostrar la xarxa de rius de la zona.
Pel que afirmen els experts, la llosa mostra amb un 80% de precisió una àrea que segueix uns trenta quilòmetres de curs del riu. “Probablement és el mapa més antic d’un territori que s’ha identificat mai”, ha explicat el Dr. Nicolas a la BBC, ja que, si bé “hi ha molts mapes així gravats en pedra per tot el món”, també és cert que “en general només són interpretacions” i que la llosa suposa “el primer cop que un mapa mostra una àrea en una escala específica”.
Aquesta precisió és, precisament, el que fa que els experts valorin la possibilitat que el mapa es fes per “afirmar la propietat d’un territori per part d’un petit príncep o rei” de l’època. El doctor Nicolas, a més, també recorda que la troballa de la llosa és una prova de com “tendim a subestimar el coneixement geogràfic de les societats passades”.
