La domesticació dels cavalls va ser un moment crucial per a la història de la humanitat i, malgrat tot, no s’havia aconseguit saber mai ni quan ni on es va fer per primera vegada. En un article a la revista ‘Nature’, un equip d’investigadors proposa la seva resposta a aquesta pregunta tan important: segons les anàlisis d’ADN que han fet, els primers cavalls van ser domesticats fa 4.200 anys a les estepes de la Mar Negra, una de les zones amb més tradició de nòmades a cavall del món, amb pobles antics com els cimmeris, els escites o els sàrmates sent-ne originaris.
Descobrir en quin moment es va produir aquest canvi és molt més difícil en els cavalls que no pas en altres espècies d’animals domèstics, ja que el canvi físic és menys evident. Així, els investigadors buscaven pistes indirectes, com ara deteriorament de les dents per haver dut brides o la mateixa presència dels cavalls a diverses cultures del món. Aquest article, però, va prendre un altre camí: recollir i seqüenciar el genoma de les restes de 274 cavalls morts a l’Antiguitat a Europa i Àsia i comparar-ne l’ADN amb el dels animals d’avui dia i mirar, així, de trobar-ne l’origen.
Els investigadors sabien que el període de temps on havien de buscar és entre fa 4.000 i fa 6.000 anys, però explorant només aquesta franja no se’n van poder sortir. Així doncs, van ampliar la recerca per veure una panoràmica més gran, amb ADN de caballs d’entre el 50.000 i el 200 abans de Crist. La resposta els va aparèixer ràpidament: un lloc i un moment a partir del qual els cavalls es van estendre per tota Euràsia i van patir un canvi molt important entre el 2000 i el 2200 abans de crist: l’aparició d’una pobació genèticament dominant al nord del Càucas i que va fer-se molt més nombrosa que les altres. A més, aquells cavalls semblava que havien estat seleccionats perquè fossin més dòcils, més resistents i aguantessin més pes: és a dir, domesticats per ser muntats.
En menys de 500 anys, aquells cavalls havien ocupat el lloc de la majoria de poblacions existents i, a més, havien canviat la història de la humanitat, millorant el transport, la transmissió de coneixement, el comerç… Una revolució que, a més, va restar inalterada pràcticament fins a principis del segle XX, amb la popularització dels motors de combustió interna.
