Un experiment amb llavors de xia fetes créixer al laboratori ha permès confirmar una de les teories del polímat anglès Alan Turing (1912-1954). A la darrera trobada de la Societat Física Americana, a Las Vegas (Estats Units), l’investigador Brendan D’Aquino va presentar el resultats del seu darrer treball, que demostra que el creixement d’aquestes plantes segueix uns patrons complexos que Turing va predir mitjançant equacions l’any 1952.
Un model que explica l’aparició de patrons
El model matemàtic, explica el que es coneixen com a ‘patrons de Turing’, apareguts en la vegetació del desert, a les taques dels lleopards o a les franges de les zebres, entre d’altres exemples. Així, segons les equacions de Turing, una sèrie d’interaccions simples entre factors que competeixen poden originar patrons de superfície enormement complexos. En les plantes, per exemple, la competició per la humitat en zones àrides pot fer que es distribueixin prenent formes sorprenents.
La dificultat, justament, era demostrar que el model de Turing explicava aquests patrons del món real, especialment en el cas de la distribució de la vegetació. En aquest experiment, però, sembla que finalment s’ha aconseguit, provant que el model de Turing també es pot aplicar als patrons de creixement de la vegetació.
Un experiment amb resultats concloents
D’Aquino i el seu equip van fer créixer llavors de xia en safates i van anar-ne ajustant l’aigua disponible, jugant amb els factors que, en teoria, apareixen a les equacions de Turing. Quan les plantes van anar creixent, van formar patrons semblants als que formen a la natura però, a més, coincidien molt amb les simulacions fetes per ordinador de com haurien hagut de créixer segons la disponibilitat d’aigua i el model proposat per Turing.
Així doncs, probablement per primera vegada, s’ha demostrat la validesa de la proposta de Turing per explicar el creixement de vegetació, després que alguns experiments químics i amb altres sistemes artificials ja l’haguessin provat en altres camps. El geni d’aquest científic, matemàtic, lògic, criptoanalista i biomatemàtic, doncs, continua sorprenent-nos al cap de 70 anys de la seva mort.
