L’espai-temps s’arremolina al voltant de les estrelles mortes, tal com va predir Einstein
Recreació artística d’una estrella de neutrons | Penn State University / NASA

!--akiadsense-->

Una vegada més, una de les prediccions que deriven de la teoria general de la relativitat, feta pública per Albert Einstein el 1916, ha estat comprovada per la ciència i la tecnologia modernes. Més de cent anys després, algunes de les concrecions d’aquella teoria continuen sent estudiades i, en aquest cas, s’ha pogut comprovar l’existència d’un fenomen anomenat “frame dragging” -arrossegament de marc-, segons el qual l’espai-temps s’arremolina al voltant dels objectes amb una massa enorme i que roten ràpidament. Si fins ara s’havia detectat aquest efecte en el camp gravitatori de la Terra, però en magnituds tan petites que són molt difícils de mesurar, finalment s’ha pogut veure sense cap dubte com l’espai-temps s’arremolina al voltant d’una estrella morta.

Tal com expliquen els responsables del descobriment a la revista ‘Science’, es van fixar en PSR J1141-6545, un púlsar jove que té una massa una mica superior a la del Sol i que es troba a entre 10.000 i 25.000 anys-llum de nosaltres, a la constel·lació de la Mosca. Els púlsars són estrelles de neutrons que emeten ones de ràdio des dels seus pols magnètics, restes que han quedat després d’una supernova i la gravetat de les quals és tan forta que esclafen els protons contra els electrons per formar neutrons. En el cas de PSR J1141-6545, orbita una nana blanca de la massa del Sol, que també és el romanent d’una estrella morta però originalment més petita. El púlsar fa una volta a la nana blanca cada menys de cinc hores, girant a una velocitat d’un milió de quilòmetres per hora i a una distància no gaire més gran que el diàmetre del Sol.

| CSIRO

!--akiadsense-->

Els investigadors van mesurar l’arribada dels pulsos de l’estrella de neutrons a la Terra amb una precisió de 100 microsegons durant un període de gairebé 20 anys fent servir dos radiotelescopis situats a Austràlia, detectant que hi ha una deriva a llarg termini en la forma com el púlsar i la nana blanca s’orbiten. Després d’eliminar altres possibilitats, els científics van arribar a la conclusió que l’única explicació a això era l’arrossegament de marc. La forma com la nana blanca estira l’espai-temps ha fet que l’òrbita del púlsar canviés lentament la seva orientació, demostrant un cop més que, ja fa més d’un segle, la teoria general de la relativitat va posar les bases per a la comprensió del funcionament del cosmos més enllà del que la tecnologia del moment podia arribar a comprovar.

Nou comentari