Un equip d’investigadors ha presentat els resultats de la seva darrera recerca sobre l’envelliment, feta en cinc animals tan diferents com són els humans, les mosques, les rates, els ratolins i els cucs. En un article publicat a la revista ‘Nature’, expliquen com han detectat un factor implicat en el declivi de les cèl·lules que, a més, suggereix maneres de revertir-lo. Una recerca que obre tota una nova àrea del coneixement de com i per què envellim.
Un aspecte molt poc investigat fins ara
És ben sabut que, a mesura que els animals es fan grans, hi ha tot de processos moleculars a l’interior de les cèl·lules que es fan menys precisos. Les mutacions genètiques es fan més habituals, el final dels cromosomes es trenca, escurçant-los… Fins ara, s’havien explorat molt els efectes de l’envelliment en l’expressió genètica però no tant en la transcripció, és a dir, el procés pel qual la informació genètica es copia de l’ADN a molècules d’ARN.
És per això que aquest equip d’investigadors ha analitzat els canvis en la transcripció en cinc organismes molt diferents, mesurant com canvia la velocitat a què l’enzim de la transcripció es mou a través de l’ADN mentre fa la còpia. L’enzim, anomenat Pol II, es fa més ràpid i menys precís amb el temps en totes les espècies analitzades, mostrant una causa comuna d’envelliment.
Trobant maneres d’alentir l’envelliment
Tenint en compte que se sap que la dieta i la inhibició de la senyalització de la insulina poden endarrerir l’envelliment i allargar la vida de molts animals, els investigadors van mirar si això tenia alguna relació amb la velocitat del Pol II, comprovant que, efectivament, feien que anés més lent i que els animals visquessin entre un 10% i un 20% més. Així doncs, la relació causal i la raó d’aquest alentiment de l’envelliment han estat demostrats clarament.
Pel que fa a l’acceleració de Pol II, els científics volien mirar si es podia explicar per canvis estructurals en la manera com l’ADN s’emmagatzema a l’interior de les cèl·lules. Per minimitzar l’espai que ocupa, els fils d’informació genètica formen ‘cabdells’ i, amb l’edat, cada cop n’hi ha menys, fent que el camí que recorre el Pol II sigui molt més fàcil i ràpid. De fet, quan els investigadors van promoure la formació d’aquests cabdells, es va observar un alentiment de l’envelliment.
Un avenç que pot ajudar en altres àmbits
Tot plegat, doncs, suposa un avenç molt important en la comprensió de l’envelliment i en les maneres com es podria frenar, mostrant com els mecanismes que el causen són els mateixos fins i tot en espècies molt diferents. Ara, es podrà explorar si el Pol II podria ser una diana terapèutica per fàrmacs per aturar l’envelliment. A més, els canvis en el procés de transcripció del Pol II s’han relacionat amb moltes malalties, inclosos càncers, de manera que alguns dels fàrmacs desenvolupats es podrien reutilitzar per veure quins efectes tenen en l’envelliment.
