Els resultats d’una nova recerca publicada a la revista ‘PLOS One’ desafien la idea, molt acceptada fins ara, de l’existència d’uns rols de gènere molt marcats i molt clars a les societats de caçadors-recol·lectors. Segons aquest treball, les dones no només també caçaven sinó que, fins i tot, ensenyaven els infants a fer-ho, cosa que hauria de fer replantejar completament els estereotips sobre aquestes comunitats.
Caçar no era ‘cosa d’homes’
Si bé s’acostuma a pensar que caçar era ‘cosa d’homes’, el cert és que un repàs de registres etnogràfics de tot el planeta, recollits durant els passats cent anys, mostren clarament com tant les dones grans com les joves caçaven, i que no es limitaven a animals petits sinó també a preses més grosses, ja fos totes soles o en grup, acompanyades de gossos, enduent-se la seva descendència amb elles i fent servir un arsenal d’armes molt variat, dels ganivets i els arcs i les fletxes fins a les xarxes.
Aquest descobriment se suma a les restes arqueològiques que, amb els anys, han anat trencant la idea de la divisió sexual del treball entre els caçadors-recol·lectors. El 2020, per exemple, el descobriment de la tomba d’una dona morta fa 9.000 anys, acompanyada d’eines per caçar grans animals, va fer pensar als investigadors que era un home fins que les anàlisis d’ADN ho van desmentir.
Diferències interessants
A partir d’aquí es va posar en marxa aquesta recerca per recollir quines han estat les estratègies de caça arreu del món i va començar aquesta gran anàlisi de registres etnològics que cobreix unes 1.400 societats humanes que es remunten a fa 100 anys i de les quals 391 eren comunitats de recol·lectors. De totes elles, es van trobar pràctiques de caça a 63 societats, a 50 de les quals hi ha documentació sobre dones caçant.
En un 87% d’elles, els registres parlen de caceres planificades i intencionades i on les dones caçaven animals de tot tipus però especialment grans, en alguns casos amb l’ús d’eines especialitzades segons la societat però també depenent de preferències personals. Així, si els homes aprenien a caçar d’una manera concreta i amb unes eines particulars, les dones eren molt més flexibles, com també ho era la possibilitat d’ensenyar a caçar als infants o amb qui caçaven: amb el marit, amb amics, amb les germanes… Fins i tot, en alguns casos, una anciana podia anar a caçar solar si tenia una tècnica especial per a una presa concreta.
Les dones, al centre de la caça
Tot plegat allunya la idea de les dones com a caçadores oportunistes i les posa al centre, planificant sortides de caça d’una manera que canvia la concepció que s’havia tingut fins ara d’aquestes societats. Si bé les diferències existien, eren més aviat en la forma de caçar, la companyia i les eines emprades, no pas en el fet de caçar en sí. Un resultat molt interessant i que permet veure fins a quin punt és antiga –o no– la divisió sexual del treball i fins a quin punt era estricta.
