Els humans primitius s’aparellaven molt menys amb els seus cosins que els actuals

Així ho indica l'anàlisi del genoma de 1.785 persones dels darrers 45.000 anys

Les anàlisis de l’ADN de persones que van viure durant els darrers 45.000 anys ha resultat en un descobriment sorprenent: els humans primitius tenien molta menys tendència a aparellar-se entre cosins –si més no primers o segons– que no pas els actuals. De fet, molt rarament escollien una parella a la seva família propera, tot i que les poblacions eren molt més petites i estaven molt més aïllades.

L’estudi, publicat a ‘Nature Communications’, volia conèixer com d’habitual era l’endogàmia entre els nostres avantpassats. Fent servir una base de dades de 1.785 persones, només 54, al voltant d’un 3%, mostraven signes que els seus pares fossin cosins. A més, tampoc no es trobaven concentrats en un espai temporal concret, indicant que aquest fet s’havia donat al llarg dels mil·lennis de manera molt esporàdica, fins i tot en poblacions de caçadors-recol·lectors de fa més de 10.000 anys. Per comparació, les dades afirmen que un 10% dels matrimonis que hi ha a dia d’avui són entre cosins de primer o segon grau, una xifra desproporcionadament més alta, especialment si tenim en compte la població de la Terra i la seva mobilitat.

Una cadena d'ADN  | Pixabay
Una cadena d’ADN | Pixabay

Per poder comprovar tantes mostres, els investigadors van crear una nova eina informàtica que buscava parentesc entre els pares, detectant grans parts de l’ADN que fossin iguals en la còpia heretada del pare i en la de la mare. Com més propers els progenitors, més repeticions d’aquest tipus hi ha. A més d’identificar les persones amb pares emparentades de prop, doncs, també es va poder estudiar el parentesc d’una manera més general, és a dir, el que es podria donar en poblacions petites entre persones que s’aparellessin sense saber que són cosines llunyanes. En aquest cas, l’aparició de l’agricultura sí que va marcar una caiguda en les coindicències a l’ADN, indicant que les poblacions havien crescut, un fet que es donava per suposat un cop les societats humanes van deixar de ser caçadores-recol·lectores. Un resultat que, més enllà de ser curiós i sorprenent, ens permet conèixer molt més sobre el nostre passat.

Nou comentari