Un estudi que ha combinat la genètica i les restes òssies ha demostrat que els primers grangers d’Europa, que van abandonar la caça i la recol·lecció fa 12.000 anys, eren més baixos que els seus avantpassats, indicant que el canvi podria haver tingut efectes negatius en la seva salut.
El treball, elaborat per més de quaranta investigadors d’arreu del món i presentat a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’, va calcular l’alçada d’individus viscuts abans del Neolític i també durant aquest període i les edats del Coure, el Fronze i el Ferro. Mesurant els ossos llargs i examinant-ne l’ADN, van poder crear un model de l’alçada i d’indicadors d’estrès, a més de qui eren els seus avantpassats. Així es va poder fer amb cura, tenint en compte en quin moment es va produir el canvi a cada indret.
Encongiment i recuperació
L’estudi, doncs, va analitzar restes de 167 individus que van viure entre fa 38.000 i 2.400 anys. Els resultats indiquen que els individus del Neolític eren, de mitjana, gairebé 4cm més baixos que els seus avantpassats caçadors-recol·lectors i 2,2cm més baixos que els qui els van succeir. La diferència d’alçada en relació al Neolític, a més, va anar augmentant amb el temps: 1,96cm a l’Edat del Coure, 2,7cm a la de Bronze i 3,28cm a la del Ferro.
Una influència difícil de determinar
Pel que se’n sap, l’alçada d’una persona és 80% genètica i 20% a causa de l’entorn, tot i que les variants associades a l’alçada encara no han estat identificades. El que és clar, però, és que tot i que no va passar a tota Europa, l’inici de l’agricultura va encongir part dels humans del continent.
Els investigadors, però, indiquen que aquests resultats són provisionals i que un estudi com aquest requeriria una base de dades molt més gran. El seu treball, no obstant això, es podria adaptar a altres aspectes de la salut dels humans del passat i aplicar-se a contextos diferents, donant una eina útil pel coneixement sobre les seves vides.
