Un equip d’investigadors del Centre d’Antropologia i Genòmica de Tolosa (CNRS / Universitat Tolosa 2 – Paul Sabatier) ha anunciat a la revista ‘Science’ que ha descobert quan i on es van domesticar els rucs per primera vegada. Un fet que va marcar decisivament la història de la humanitat, ja que va proveir els nostres avantpassats no només d’una font de força de treball, especialment al camp, sinó també de transport i fins i tot una manera d’arribar a zones de difícil accés.
Una enorme base de dades genòmica de burros
Després de construir i analitzar la base de dades genòmica més grossa que s’havia creat mai per a aquest animal, tot apunta que la primera domesticació dels rucs va tenir lloc a Àfrica pels volts del 5.000 abans de Crist, és a dir, fa més de 7.000 anys, quan el Sàhara va deixar de ser una selva per esdevenir el desert que coneixem a dia d’avui.
L’estudi, on han col·laborat científics de 37 laboratoris més d’arreu del món, ha analitzat el genoma de 207 rucs contemporanis de tots els continents, a més de 31 rucs antics i 15 èquids salvatges. Una de les conclusions més interessants, a més del més que probable origen dels rucs domesticats, és que sembla que van trigar 2.500 anys a abandonar Àfrica i escampar-se per Europa i Àsia, on es van desenvolupar les races que, en molts casos, encara existeixen a dia d’avui.
Les dades animen a continuar excavant
A més d’això, l’anàlisi de restes arqueològiques també ha aportat proves de l’existència d’un llinatge genètic de rucs que van viure a l’Orient Mitjà fa 2.000 anys i la influència del qual es va escampar molt més enllà de la regió, ja que actualment encara es poden trobar restes del seu genoma en els rucs de tota Europa.
Tots aquests descobriments fan que sigui especialment necessari fer noves excavacions per mirar de trobar l’indret exacte on es van domesticar els primers rucs a Àfrica, a més de seqüenciar l’ADN d’altres rucs ancestrals a les dues ribes de la Mediterrània per entendre millor el paper d’aquest animal en el comerç entre Europa i Àfrica.
