L’ocell que fa més temps que va ser domesticat pels humans podria haver estat el casuari, sovint considerat el més perillós del món per les seves urpes, que tallen com si fossin ganivets. Tot i que sigui sorprenent, perquè és un animal molt agressiu, l’estudi de més d’un miler de closques d’ou fòssils, desenterrades a Nova Guinea a antics refugis de caçadors-recol·lectors, indica que aquells human primitius podrien haver-ne collit els ous per alimentar-se, milers d’anys abans de la domesticació dels pollastres.
Les potes dels casuaris són armes mortals que poden esbudellar una persona sense gaire esforç però, tot i que poden ser molt agressius, la cara de la primera persona que veuen en néixer se’ls queda gravada, com afirmen dels velociraptors a ‘Jurassic Park’. Així, fer-los créixer fins a ser adults i permetre que es reprodueixin no és excessivament complicat. A dia d’avui, la seva carn es considera un producte de luxe, però fa uns 18.000 anys, el doble de temps de què data la domesticació més antiga dels pollastres, sembla que ja hi havia humans que criaven casuaris. Això, és clar, si fem cas a les conclusions d’un estudi publicat a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’, que va estudiar les closques d’ocells actuals i antics per comparar-los i es va adonar que els ous fòssils de casuari havien estat collits durant les darreres fases del creixement, en un patró que sembla clarament intencionat.
Pel que fa als ous més madurs, les closques tenen marques de cremades, indicant que es devien consumir cuits. Tot i això, aquesta recerca és preliminar, i caldrà continuar investigant molt més per entendre, o fer-se una idea acurada, de com criaven i empraven els humans de fa gairebé 20.000 anys aquests ocells que, socint, poden ser extraordinàriament perillosos. Això obre la porta a diverses teories, com per exemple si en realitat no caçaven els mascles i collien els ous després. En qualsevol cas, la relació dels humans amb aquestes aus potencialment assassines és, com a mínim, sorprenent.
