L’esquelet d’una persona jove que va morir fa 31.000 anys, i que ha estat trobat a Indonèsia, s’ha convertit en la mostra més antiga d’una amputació quirúrgica que s’ha localitzat mai fins ara. La troballa, que ha estat presentada en un article publicat a la revista ‘Nature’, fa que els orígens d’aquesta operació tan complicada s’hagin de situar com a mínim 24.000 anys abans del que s’havia pensat fins ara.
Les restes van ser trobades a la cova de Liang Tebo, a Borneo (Indonèsia), que també conté algunes de les pintures rupestres més antigues del món. Els investigadors de seguida es van adonar no només que al cos li faltava el peu esquerre sinó que els fragments d’os immediatament anteriors tenien alguna cosa estranya, amb la cirurgia la causa més probables de les marques que hi van veure a primer cop d’ull.
El grup va tenir cura de l’amputat durant anys
L’estudi en profunditat de l’esquelet va revelar que, efectivament, el peu esquerre d’aquella persona li havia estat amputat durant la infantesa. Els investigadors afirmen que no només no va morir durant l’operació sinó que, pel creixement i les marques de cicatrització dels ossos, devia viure entre 6 i 9 anys més morint, probablement, entre els 18 i els 21 anys d’edat.
Aquesta darrera dada sembla que indica, a més, que la seva comunitat no només el va cuidar durant el procés de recuperació sinó durant la resta de la seva vida, cosa que descarta la possibilitat que la amputació fos un càstig o algun tipus de ritual i apunta clarament a una cirurgia amb finalitat purament mèdica. Un avenç del coneixement i de la tècnica que, fins ara, es creia que havia aparegut en un moment molt més tardà de la història humana.
Un procediment mèdic molt complex
Les amputacions, al cap i a la fi, són una operació complexa. Perquè un pacient sobrevisqui, cal un coneixement relativament elevat d’anatomia humana i d’higiene quirúrgica, a més d’una habilitat tècnica notable. En aquell moment, a més, es devia dur a terme no només sense anestèsia sinó, a més, amb eines de pedra, cosa que fa encara més sorprenent que el pacient sobrevisqués i dóna encara més mèrit a aquell ‘primer’ cirurgià.
