Un equip d’arqueòlegs de la Universitat d’Exeter, a Anglaterra, han anunciat el descobriment d’una gran xarxa de carreteres romanes al sud del país. Tal com expliquen en un article publicat a la revista ‘Journal of Computer Applications in Archaeology’, l’ús de la tecnologia LiDAR, emprada per l’Agència Nacional del Medi Ambient per escanejar amb làser els sòls del país, s’ha pogut veure l’abast de les vies de comunicació imperials al sud de la Gran Bretanya, que arribaven més a l’oest del que es pensava, fins a Cornualla.
Tal i com afirma l’article, les vies connectaven diversos assentaments importants amb forts militars propers i també amb la resta de la Britannia romana. Gràcies a l’ús de les últimes tecnologies en elaboració de models geogràfics, que incorporen una gran quantitat d’informació, els investigadors han pogut obtenir un mapa complet d’aquesta xarxa viària i, a més, entendre quines raons van dur els romans a construir-la.
Combinant el LiDAR i models predictius per veure l’abast de la xarxa
Pel que sembla, el centre neuràlgic de la xarxa era a North Tawton, actualment un petit poble de comtat de Devon, a partir del qual sortien vies de comunicació cap a estuaris propers. Fins ara, i després de dècades d’estudis, els mapes publicats sobre la xarxa viària romana al sud de la Gran Bretanya no havien canviat gaire i mostaven que a l’oest d’Exeter, la Isca romana, no hi havia cap via de llarga distància.
Ara, però, gràcies al LiDAR, això ha canviat, mostrant com al sud-oest del país hi havia moltes més carreteres del que es pensava. De fet, la llargada total de les noves vies descobertes era d’aproximadament de 100 quilòmetres, però gràcies a un model predictiu es va poder completar els buits que hi havia a les dades del LiDAR fins arribar a una estimació més precisa de quin devia ser l’abast real de la xarxa.
A més, els investigadors creuen que les vies no només incloïen carreteres construïdes en temps de pau sinó també camins de campanya fets per les tropes imperials i, fins i tot, antics camins prehistòrics que van ser incorporats. Tot plegat, finalment, evitant les zones inundables i endinsan-se en el territori de tribus britones que, fins ara, es creia que havien tingut molt menys contacte amb els invasors.
