MonPlaneta
Descobreixen com feien les pintures els artistes mediterranis de fa 7.500 anys
  • CA

L’art conegut com a “llevantí” és d’una importància tan gran que no només ha estat reconegut com a Bé d’Interès Cultural sinó, també, com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Ara, un equip liderat per la Universitat de Barcelona (UB) ha descobert com feien els colors aquells pintors mediterranis de fa 7.500 anys. Els resultats de la seva recerca, a més, publicats a ‘PLOS ONE’, també suposen un advertiment sobre com conservar aquestes obres tan importants per a conèixer la història humana.

Colors del vermell fins al morat

Al jaciment d’art llevantí del Carxe, a la zona valencianoparlant de Múrcia, s’han identificat per primer cop quatre fórmules diferents emprades per aquelles comunitats prehistòriques per aconseguir pintures, fent barreges de minerals. Es basen en l’hematita, una forma de l’òxid de ferro, i a partir d’ella es poden aconseguir tot de tons de vermell i fins arriba al morat, tal com es veu a les pintures del Carxe. És la primera vegada que es documenta aquesta varietat de receptes en l’art llevantí. “Fins ara els autors parlaven d’homogeneïtat en les fórmules”, explica Inés Domingo, líder de la investigació.

El jaciment del Carxe on hi ha les pintures analitzades té una importància especial | Inés Domingo / Universitat de Barcelona
El jaciment del Carxe on hi ha les pintures analitzades té una importància especial | Inés Domingo / Universitat de Barcelona

Possible interacció entre dues cultures

Al jaciment del Carxe, a més d’art llevantí, també n’hi ha de l’anomenat art esquemàtic, també rupestre però menys antic i amb representacions més sintètiques. La recerca ha comparat les pintures de tots dos estils i han comprovat que, per bé que feien servir fonts de pintura i receptes diferents, en alguns casos la fórmula era la mateixa. Això podria ser perquè “feien servir les mateixes matèries primeres”, apunta Domingo, que són les que hi havia a la zona del jaciment. No obstant això, també podria ser per “algun contacte o herència cultural”, és a dir, que s’informessin de les fonts i els materials o que compartissin les barreges. Explorar aquestes possibles relacions o diferències és, diu “molt important” per resoldre dubtes existents sobre els autors i la cronologia de les pintures.

Una de les mostres de pintures analitzades | Inés Domingo / Universitat de Barcelona
Una de les mostres de pintures analitzades | Inés Domingo / Universitat de Barcelona

Alerta sobre la conservació de les pintures

Justament, la recerca també ha servir per alertar de la pràctica comuna, per tal de veure millor les pintures, d’eliminar pàtines d’origen biogènic que han anat cobrint-les durant milers d’anys. En el cas del jaciment del Carxe, s’han observat estrats formats per whewel·lita, un mineral que, segurament, hi ha exercit una funció protectora. En aquest sentit, Domingo adverteix a les institucions responsables de planificar la seva conservació que potser s’està “eliminant allò que precisament ha garantit la conservació de les pintures fins ara”.

Més notícies
Un mural de 13km a Colòmbia constitueix una càpsula del temps única a la vida dels humans de fa 12.000 anys | Philosophical Transactions of the Royal Society B
Unes pintures rupestres mostren mamífers gegantins de l’Edat de Gel
Els primers humans que van arribar a l'actual Colòmbia van trobar una fauna estranya i variada de què van deixar constància
L'escena pictòrica d'una persona collint mel fa 7.500 anys | Universitat de Barcelona
Com s’aconseguia mel fa 7.500 anys
Descoberta una pintura rupestre amb la millor escena de recol·lecció de mel de l’art llevantí
Reconstrucció artística de la muralla marítima trobada a Israel
Un mur de 7.000 anys, l’estructura més antiga que volia aturar la pujada del nivell del mar
Trobada a Israel, pot ajudar conèixer com, fa milers d'anys, els humans ja combatien un problema que avui ens afecta més que mai
Al fons d'aquest llac s'hi han trobat restes de ceràmica que ens han permès saber com menjaven els humans de fa 6.000 anys | Nature Communications
L’esmorzar dels escocesos de fa 6.000 anys no era gaire diferent del d’ara
La recerca sobre l'alimentació del passat pot ajudar-nos a conèixer millor el present

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa