L’art conegut com a “llevantí” és d’una importància tan gran que no només ha estat reconegut com a Bé d’Interès Cultural sinó, també, com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Ara, un equip liderat per la Universitat de Barcelona (UB) ha descobert com feien els colors aquells pintors mediterranis de fa 7.500 anys. Els resultats de la seva recerca, a més, publicats a ‘PLOS ONE’, també suposen un advertiment sobre com conservar aquestes obres tan importants per a conèixer la història humana.
Colors del vermell fins al morat
Al jaciment d’art llevantí del Carxe, a la zona valencianoparlant de Múrcia, s’han identificat per primer cop quatre fórmules diferents emprades per aquelles comunitats prehistòriques per aconseguir pintures, fent barreges de minerals. Es basen en l’hematita, una forma de l’òxid de ferro, i a partir d’ella es poden aconseguir tot de tons de vermell i fins arriba al morat, tal com es veu a les pintures del Carxe. És la primera vegada que es documenta aquesta varietat de receptes en l’art llevantí. “Fins ara els autors parlaven d’homogeneïtat en les fórmules”, explica Inés Domingo, líder de la investigació.
Possible interacció entre dues cultures
Al jaciment del Carxe, a més d’art llevantí, també n’hi ha de l’anomenat art esquemàtic, també rupestre però menys antic i amb representacions més sintètiques. La recerca ha comparat les pintures de tots dos estils i han comprovat que, per bé que feien servir fonts de pintura i receptes diferents, en alguns casos la fórmula era la mateixa. Això podria ser perquè “feien servir les mateixes matèries primeres”, apunta Domingo, que són les que hi havia a la zona del jaciment. No obstant això, també podria ser per “algun contacte o herència cultural”, és a dir, que s’informessin de les fonts i els materials o que compartissin les barreges. Explorar aquestes possibles relacions o diferències és, diu “molt important” per resoldre dubtes existents sobre els autors i la cronologia de les pintures.
Alerta sobre la conservació de les pintures
Justament, la recerca també ha servir per alertar de la pràctica comuna, per tal de veure millor les pintures, d’eliminar pàtines d’origen biogènic que han anat cobrint-les durant milers d’anys. En el cas del jaciment del Carxe, s’han observat estrats formats per whewel·lita, un mineral que, segurament, hi ha exercit una funció protectora. En aquest sentit, Domingo adverteix a les institucions responsables de planificar la seva conservació que potser s’està “eliminant allò que precisament ha garantit la conservació de les pintures fins ara”.
