Si es pot ensenyar als robots a pensar com persones és una pregunta que ha inquietat tant els científics com els escriptors de ciència-ficció des de fa dècades. Els avenços en la computació de reservori físic, una tecnologia que aconsegueix interpretar els senyals del cervell, podria ser la clau que permetés crear intel·ligències artificials que ho fessin.
En un article a la revista ‘Applied Physics Letters’, un equip d’investigadors de la Universitat de Tòquio explica com es pot ensenyar un robot a passar per un laberint mitjançant l’estimulació elèctrica d’un cultiu de cèl·lules nervioses del cervell connectades a una màquina. Aquestes neurones, fetes créixer a partir de cèl·lules vives, serveixen com a reservori físic que permet que l’ordinador construeixi senyals coherents. Aquests senyals són considerats homeostàtics, és a dir, mantenidors de l’equilibri, i això és precisament el que feien saber a la màquina, servint-li de base mentre es movia pel laberint.
En el moment en què es desviava del seu curs, les neurones rebien un impuls elèctric negatiu. A través de l’entrenament, el robot va anar rebent els senyals homeostàtics, interromputs per les descàrregues elèctriques, fins que aconseguia resoldre el trencaclosques. Els resultats indiquen que el comportament orientat a un objectiu es pot generar sense cap aprenentatge addicional, simplement enviant senyals a un sistema corpori. El robot no podia veure el seu entorn ni obtenir cap informació sensorial, o sigui que depenia directament de l’assaig i error basat en els impulsos elèctrics que rebien les neurones.
D’aquesta manera, fins i tot es pot pensar que la intel·ligència d’un sistema viu prové d’un mecanisme que extreu una conclusió coherent d’un estat desorganitzat, també anomenat caòtic. A partir d’aquest principi, els investigadors han demostrat que les habilitat intel·ligents de resolució de tasques es poden produïr fent servir ordinadors de reservori físic per extreure senyals neuronals caòtiques i convertir-les en homeostàtiques o pertorbadores. Així, l’ordinador crea un reservori que entén com resoldre el problema. Seguint aquesta idea, en l’aprenentatge humà, un nen no podria resoldre els prolemes matemàtics d’un examen d’universitat perquè la dinàmica del cervell, o el funcionament del seu “ordinador de reservori físic” encara no és prou ric.
Els investigadors creuen que, en aquest context, aquest tipus d’ordinadors poden ser molt útils per entendre millor el funcionament del cervell i, fins i tot, obrir la porta al desenvolupament d’un ordinador neuromòrfic.
