La nostra espècie podria no haver arribat a existir mai perquè els seus avantpassats van estar a punt d’extingir-se fa 930.000 anys. Aquesta és la principal conclusió a què ha arribat un equip d’investigadors en un estudi publicat a la revista ‘Science’ i que, fent servir les dades disponibles i la intel·ligència artificial, afirma que en aquell moment, abans i tot de l’aparició dels neandertals i els denissovans, el 99% dels nostres ancestres van desaparèixer, creant un coll d’ampolla genètic pel número reduït d’exemplars supervivents.
L’origen dels humans
Fins ara, sabem segur que els humans moderns van aparèixer fa uns 200.000 anys i que van sortir d’Àfrica i van propagar-se per tot el planeta a partir de fa uns 60.000 anys. No obstant això, les migracions d’espècies prehumanes i humanes pel món és un tema de debat complex, com també ho són les hibridacions entre els ‘Homo sapiens’ i altres espècies properes com ara, precisament, els neandertals i els denissovans, un fet a què fa temps que han apuntat diversos treballs científics.
Aquesta vegada, però, l’estudi ha fet servir una barreja de fòssils, ADN antic i genomes moderns per crear una nova aproximació a l’estudi del nostre present i el nostre passat. Normalment, si no hi ha endogàmia, les poblacions tenen una certa diversitat genètica, diferències a l’ADN d’abast variable i que es poden rastrejar i fer córrer enrere el rellotge per determinar l’origen de les persones. Alguns d’aquests canvis són recents, d’altres poden tenir centenars o milers d’anys i alguns, fins i tot, poden remuntar-se a abans de l’aparició dels humans.
L’ADN permet reconstruir la varietat genètic humana
Les variacions entre la població, a més, també permeten saber-ne la mida i, combinant aquest factor amb els esmentats anteriorment, reconstruir la història de la varietat genètica d’una espècie, ja sigui de manera global o en una zona determinada. Això és precisament el que han fet aquests investigadors partint de les variacions entre els genomes dels humans d’avui, tirant enrere i més enrere per veure què ha passat al llarg de la història de la nostra espècie i encara més enrere i tot.
L’algoritme apunta a un coll d’ampolla clar
Tot i que la validesa dels resultats de l’algoritme emprat és l’únic que podria fer planar dubtes sobre els resultats obtinguts, el que afirma el programa és que, en tots els casos, les poblacions mostren una mida constant i, després, un gran creixement que coincideix amb la data aproximada de la sortida d’Àfrica. Tirant enrere, en canvi, a totes les poblacions estudiades s’han detectat rastres d’una gran reducció en la mida que va començar fa uns 930.000 anys i va durar uns 100.000 anys. Tan gran, de fet, que l’algoritme indica que tots els humans actuals són descendents de 1.300 supervivents d’aquella catàstrofe.
Indicis que donen suport a la hipòtesi
Els investigadors assenyalen que el coll d’ampolla genètic detectat coincideix, aproximadament, amb un moment on el clima de la Terra va passar de tenir períodes glacials curts i moderats a més llargs i intensos. Això, juntament amb l’escassedat de fòssils trobats a Àfrica i que hagin estat datats d’aquell període, apunta que la sospita de l’algoritme podria estar plenament fonamentada i correspondre a un esdeveniment real.
I encara hi ha dos indicis més que donen suport a la hipòtesi del coll d’ampolla. D’una banda, hi ha dos cromosomes dels ximpanzés i altres simis que, en els humans, es van fusionar formant-ne un de més gros. Un fenomen que es creu que va tenir lloc precisament en aquell període i que, en una població petita, s’hauria pogut propagar més ràpidament. A més, les dades apunten que tant els neandertals com els denissovans es van separar dels nostres avantpassats poc després de la fi del coll d’ampolla, cosa que també tindria tota la lògica del món.
Així doncs, tot apunta a que la teoria del coll d’ampolla té forces arguments a favor. No obstant això, els investigadors reconeixen que caldria continuar estudiant-ho, validant l’algoritme i trobant més proves per aconseguir treure’n l’entrellat.
