Els moments d’expansió i de crisi econòmica de l’Imperi Romà es poden estudiar amb detall gràcies a la petjada ambiental que van deixar grans operacions d’encunyat de moneda i que ha quedat registrada durant més de 1.000 anys a la capa de gel que cobreix l’illa de Grenlàndia. Pràcticament des de l’Edat Mitjana, els historiadors han mirat d’aclarir les moltes preguntes existents sobre els fets que van marcar el rumb de la República i l’Imperi i que van causar, finalment, la seva fi.
Ara, aquesta nova eina posa a la seva disposició dades molt més precises que les que havien tingut fins ara i, a la localització i excavació de restes, a la recuperació d’artefactes i a la lectura acurada de textos de l’època, s’hi suma la possibilitat d’estudiar amb força detall la seva economia a partir de la quantitat de monedes que van fabricar en cada període històric podent arribar, fins i tot, a consultar les dades d’un any concret. Els primers resultats d’aquesta recerca van ser publicats la setmana passada a la revista nord-americana ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’.
