L’arqueòleg egipci Zahi Hawass presentarà el mes vinent la mòmia de la reina Nefertiti, una de les més misterioses de la història del país dels faraons. Així ho ha afirmat en una entrevista concedida al diari ‘El Independiente’, on també ha reiterat que no es jubilarà, tot i tenir 75 anys, i que continuarà excavant la ‘Ciutat Daurada’ de Luxor, on van viure Nefertiti i el seu marit, el faraó Akhenaton, abans d’abandonar-la per traslladar-se a Amarna, la que va ser la capital de la seva revolució monoteista.
Una gran reina envoltada de misteri
Nefertiti, recorda Hawass, tenia grans títols com “la gran i estimada esposa del rei”, la Senyora de les Dues Terres, del Sud i el Nord”, “la que pot viure per sempre”, “gran en favor, dama de gràcia, dotada d’alegria”… Tot plegat, és clar, destaca encara més quan es compara amb els misteris al voltant de l’indret on es troba enterrada, de què fins ara no s’ha sabut pràcticament res. Un enigma de més de 3.000 anys d’antiguitat causat per la condemna absoluta a l’oblit que va caure sobre ella i el seu marit per la gran heretgia que van cometre: abandonar els déus tradicionals d’Egipte.
L”heretgia d’Amarna’
Akhenaton, fill d’Amenhotep III i coronat com a Amenhotep IV, i la seva esposa Nefertiti, van impulsar un canvi radical en la cultura del seu país. Renunciant a tots els déus venerats fins aleshores, prenent el déu Aton, el Sol, com a únic, en el que es va conèix com a ‘atenisme’ o bé ‘l’heretgia d’Amarna’. Akhenaton, a més, fou el pare del seu successor, Semenkhare, i probablement del seu germà, Tutankhamon, tot i que sembla que cap dels dos era fill de Nefertiti.
Després de la mort del faraó, el seu nom va ser esborrat de les esteles i la ciutat que havien construït com a capital va ser abandonada i oblidada. Nefertiti va seguir el mateix destí, com recorda el també exministre d’Antiguitats d’Egipte, esdevenint un dels grans misteris de l’antic imperi.
