Els sòls marcians podrien tenir tots els nutrients que necessita l’arròs per créixer i, per tant, ser aptes per al cultiu d’aquest planta, un dels conreus alimentaris més importants del món. Això, si més no, és el que va afirmar la setmana passada un equip d’investigadors a la 54a Conferència de Ciència Lunar i Planetària que es va celebrar als Estats Units. Aquests científics planetaris, a més, també apunten que l’arròs podria necessitar ajuda per superar la presència de perclorat a la superfície de Mart, un compost que pot ser tòxic per a les plantes, però que amb l’edició genètica aquest problema podria ser superat fàcilment.
Una gran dificultat per a l’exploració de l’espai
Enviar humans a Mart és un dels grans somnis de l’exploració de l’espai d’ençà que va començar a concebre’s la idea de poder, algun dia, sortir del nostre planeta. Ara, però, se sap que fer-ho no només és molt complicat per les dificultats tècniques d’un viatge com aquest sinó, a més, per les complicacions afegides d’haver de dur des de la Terra tot el que els astronautes poden necessitar per sobreviure. És per això que s’estan estudiant diverses possibilitats per obtenir-hi aigua o oxigen, per exemple, i en el cas dels aliments poder cultivar-lo allà marcaria una diferència importantíssima.
L’arròs dóna resultats prometedors
Els responsables d’aquest estudi van fer créixer plantes d’arròs en un sòl marcià simulat fet a partir de basalt del desert de Mojave, al sud de Califòrnia. A més, també van fer-les créixer en substrat i en diverses barreges de substrat i sòl marcià simulat, i tots els testos van ser regats una o dues vegades cada dia. Per bé que l’arròs va créixer al sòl marcià sintètic, es va observar com els brots eren més prims i les arrels més febles que en barreges de sòl marcià i substrat. De fet, només amb un 25% de substrat ja es va notar un canvi important.
Els investigadors, a més, també van mirar de fer créixer arròs en sòls on s’havia afegit perclorat, un compost tòxic per a les plantes que es creu que és present al sòl marcià. Les proves es van fer amb una varietat d’arròs silvestre i amb dues que tenien mutacions genètiques que les feien més resistents davant de diversos tipus d’estrès com ara la sequera.
Un petit canvi genètic podria fer-ne el conreu marcià ideal
Els resultats apunten que, si bé una concentració de 3 grams de perclorat per quilo de sòl impedia totalment el creixement de l’arròs, amb 1 gram per quilo una de les plantes mutades va aconseguir créixer mentre que, en el cas de l’arròs silvestre, si més no va aconseguir germinar. Això apunta que, si es continua investigant amb el gen SnRK1a, el que tenia mutat la varietat més exitosa, es podria arribar a obtenir un arròs perfecte per al seu conreu a Mart.
