Una part d’un coet de SpaceX es dirigeix directe a la Lluna. Llançat el febrer de 2015, després de set anys vagant per l’espai acabarà estavellant-se contra la superfície del nostre satèl·lit el proper 4 de març, segons afirmen els experts.

Originalment, aquest coet Falcon 9 va servir per posar un satèl·lit en òrbita. Es tractava de l’Observatori Climàtic de l’Espai Profund de l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units. El coet va posar el satèl·lit en direcció a un dels punts de Lagrange, més enllà de la Lluna, on la gravetat de la Terra i el Sol s’anul·len mútuament.

Simulació de la sortida de la Terra d'una càpsula Crew Dragon  | SpaceX
Simulació de la sortida de la Terra d’una càpsula Crew Dragon | SpaceX

En un moment d’aquest procés, la segona fase del propulsor es va separar de la resta del coet i va quedar surant a l’espai. Era tan lluny de la Terra que ja no podia tornar-hi i reentrar a l’atmosfera per falta de combustible, però tampoc no podia escapar-se de l’atracció del nostre planeta i de la Lluna i continuar cap a l’espai interplanetari.

Des d’aleshores, ha segut una òrbita erràtica que, afirmen els experts, el durà a impactar contra la Lluna d’aquí a poques setmanes a una velocitat de gairebé 10.000 quilòmetres per hora. Amb una massa d’unes quatre tones, s’espera que s’estavelli a la cara oculta del nostre satèl·lit, a prop de l’equador lunar. De fet, la seva òrbita ja el va dur a prop el passat 5 de gener però, el 4 de març, hi xocarà segur.

Primera imatge de la cara oculta de la Lluna enviada per la sonda Chang'e 4  | Administració Espacial Nacional Xinesa
Primera imatge de la cara oculta de la Lluna enviada per la sonda Chang’e 4 | Administració Espacial Nacional Xinesa

Els científics afirmen que aquesta col·lisió, per bé que fortuïta, podria aportar dades interessants sobre la Lluna, com ara què hi ha sota la superfície. Un impacte d’aquestes característiques farà saltar molt material del subsòl cap l’exterior que es podrà examinar amb detall. Tota una visió optimista sobre un fet que, en realitat, no és altra cosa que un accident, però que els experts volen aprofitar per conèixer una mica millor el nostre satèl·lit.

Més notícies
Llançament d'un míssil balístic intercontinental rus | Wikimedia Commons

L’ONU vol actualitzar les normes de la presència humana a l’espai

Proves com la que va fer Rússia el novembre passat posen en perill la convivència fora de la Terra
:  - Mobile
Representació de la posada en òrbita del Telescopi Espacial James Webb | Agència Espacial Europea

El Telescopi Espacial James Webb ja és al lloc des d’on mirarà el cosmos

Durant els propers mesos s'acabaran de fer els darrers ajustaments per posar-lo en funcionament
:  - Mobile
La superfície de la Lluna | Negative Space

Les darreres dades sobre la Lluna ajuden a explicar-ne el passat

La pols de la seva superfície pot explicar què hi va passar fa més de 2.000 milions d'anys
:  - Mobile
La sonda Chang'e 4 poca estona abans d'aterrar a la cara oculta de la Lluna

La Lluna té dipòsits de CO2 sòlid que poden ajudar a colonitzar-la

Es podria fer servir per fer combustible o altres materials útils per a matenir una presència permanent al satèl·lit
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa