La capa de pols de la Lluna, formada durant milers de milions d’anys d’impactes d’asteroides, pot aportar molta informació sobre el seu passat remot. En un article a ‘Geophysical Research Letters’, un equip d’investigadors afirma que una capa molt antiga d’aquesta pols, que va quedar coberta per rius de lava, podria ser molt més gruixuda del que es pensava i ser una mena de càpsula del temps del passat del nostre satèl·lit.
Aquesta pols, que podria tenir entre 2.300 i 3.600 milions d’anys, podria contenir molta informació sobre la història de l’activitat volcànica i meteorítica a la superfície de la Lluna. El descobriment s’ha fet gràcies a la missió xinesa Chang’e 3 que, l’any 2013, va fer les primeres mesures amb radar sobre el sòl. Va ser així com es va identificar una capa de paleoregolits, emprant el nom científic, d’entre 5 i 9 metres de gruix, encaixada entre dues capes de roca volcànica.
L’activitat volcànica de la Lluna, molt més intensa durant la seva formació, va dipositar lava que es va anar convertint en pols pels impactes d’asteroides, s’hi va barrejar i va quedar tapada per nous rius de lava. Analitzant aquesta capa gruixuda, es pot saber què va passar al nostre satèl·lit fa entre 2.000 i 3.000 milions d’anys, una finestra oberta a una etapa molt antica i una oportunitat única pels científics.
Els primers resultats indiquen que, en l’època que va quedar encapsulada en els paleoregolits, l’activitat dels meteorits era molt més alta que no pas ara. Una dada que es podria extrapolar a tot el Sistema Solar, donant informació molt important per conèixer la història del nostre veïnat galàctic. Les eines emprades per aconseguir aquesta informació, a més, es podrien fer servir no només a la Lluna sinó també a Mart o a altres planetes del nostre voltant.
Ara, els investigadors treballen per millorar la tecnologia d’aprenentatge automàtic que fan servir i aconseguir, així, dades més precises i molta més informació.
