El ‘rover’ Perseverance de la NASA ha aconseguir produir tant oxigen com el que alliberaria un arbre petit però al bell mig de Mart. Aquest és el resultat, publicat a ‘Science Advances’ de les darreres proves que que ha estat fent aquest vehicle d’exploració, i que suposen una passeta endavant en el camí d’enviar humans al Planeta Roig, que cada dia és una mica més a prop.
Sis grams d’oxigen per hora
L’experiment MOXIE, com són coneguts aquests tests, va començar el passat mes d’abril i ha aconseguit produir oxigen a Mart amb èxit en condicions atmosfèriques diferents: de dia, de nit, durant diverses estacions… En cada prova, els resultats han estat semblants, assolint l’objectiu de generar sis grams d’oxigen per hora, el que produeix un arbre petit a la Terra i suficient com per mantenir en vida una persona durant una mica més de 10 minuts en un planeta on, de manera natural, el 96% de l’atmosfera és diòxid de carboni.
Aprofitant matèries primeres de Mart
El CO2 és, precisament, la matèria primera amb què treballa MOXIE, que les divideix, separant-ne una de les molècules d’oxigen i alliberant monòxid de carboni com a residu. En un comunicat, el professor de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts i astronauta retirat Jeffrey Hoffman, un dels principals investigadors del programa MOXIE, ha recordat que aquesta és la “primera demostració” que es poden fer servir els recursos de la superfície d’un altre planeta i “transformar-los químicament en alguna cosa que podria ser útil per a una missió humana”. Un avenç que ha qualificat d'”històric”.
Oxigen disponible quan arribin els astronautes
L’aparell amb què es duu a terme el MOXIE és molt petit, de la mida d’una torradora, i ha estat funcionant intermitentment i durant períodes curts de temps per tal que el Perseverance pugui fer la resta de missions, experiments i tasques d’exploració que té encomanades. Els resultats obtinguts, però, deixen clar que es podrien enviar grans unitats MOXIE a Mart perquè funcionessin de manera continuada, generant oxigen per abastir els humans que viatgin al planeta i també, per reomplir el dipòsit del coet que els hagi de tornar a la Terra. L’únic que caldria afinar és el funcionament durant l’alba i la posta de sol, en què la temperatura canvia ràpidament i dificulta el procés.
Amb la petita unitat que hi ha a Mart, però, els investigadors encara volen augmentar la seva capacitat de producció, especialment a la primavera marciana, quan els nivells de CO2 són especialment alts. És en aquell moment quan s’intentarà assolir el màxim possible de generació d’oxigen i mantenir el MOXIE funcionant durant tant temps com es pugui.
De moment, l’aparell ha demostrat la seva resistència encenent-se i apagant-se per cada prova, cosa que podria haver-lo degradat. En vista d’aquests resultats, els enginyers creuen que un sistema a gran escala i que funcionés contínuament podria produir oxigen durant milers d’hores sense problemes. Un gran avantatge ja que convertiria l’oxigen en una de les poques coses que els astronautes humans no haurien de dur d’equipatge pel seu viatge a Mart.
