El primer prototip de colònia humana a Mart es construirà al desert de Dubai

Un equip d'arquitectes liderats pel danès Bjarke Ingels han dissenyat un model de ciutat que servirà de centre d'investigació espacial del país àrab, que vol colonitzar el planeta roig en els propers cent anys

Render de l'aspecte que podria tenir la colònia marciana que es vol començar a construir a Dubai

Render de l’aspecte que podria tenir la colònia marciana que es vol començar a construir a Dubai | BIG

L’emirat de Dubai, un dels set que forma els Emirats Àrabs Units, és un d’aquells indrets on els humans han erigit una ciutat i han modificat el paisatge fins a fer-lo irreconeixible, amb illes artificials i gratacels altíssims enmig d’un desert rogenc. I malgrat això, el projecte arquitectònic més de ciència-ficció que s’hi ha fet mai encara existeix només sobre el paper: un prototip de colònia a Mart alçat a les afores de la ciutat, enmig del no-res, com a experiment pels plans dels Emirats Àrabs de colonitzar el planeta roig durant els propers cent anys.

La Ciutat de la Ciència de Mart, ocuparà una superfície de 176.000 metres quadrats i serà la seu del Centre Espacial Mohammed Bin Rashid, un espai d’investigació en tecnologies per a la colonització del planeta. Per al projecte, però, també es va demanar als arquitectes del despatx del danès Bjarke Ingels que dissenyessin un prototip de ciutat que servís per a viure a Mart i que es pugués construir al desert però superant els inconvenients d’un entorn encara més inhòspit, amb la radiació solar molt poc amortida per l’atmosfera i el camp magnètic i una temperatura mitjana de 63 graus sota zero.

Per superar tot això, s’han dissenyat biocúpules pressuritzades cobertes d’una membrana de polietilè transparent, que s’omplirien d’oxigen obtingut per electròlisi a partir del gel que hi ha sota la superfície del planeta. A mesura que la població creixés, aquestes cúpules s’anirien unint formant ciutats en forma d’anell amb edificis impresos en 3D amb terra marciana en grans instal·lacions subterrànies que s’estendrien fins a vint pisos sota terra, protegint la població de la radiació i els meteorits. Fins i tot s’ha pensat en aquaris que deixin passar la llum de l’exterior, absorbeixin la radiació i donin una sensació més agradable als habitants de les biocúpules.

Amb una gravetat d’un 30% de la del nostre planeta, les estructures també serien molt diferents, amb normes noves que donarien lloc a una arquitectura i un disseny impossibles a la Terra. Tot i que encara no hi ha un disseny aprovat definitivament, el projecte tal com s’ha planejat fins ara sembla que s’adaptaria perfectament a les necessitats del desert de Dubai on, és clar, no caldria pressuritzar ni omplir d’aire les cúpules i on les impressores 3D treballarien amb sorra del desert. A més del centre d’investigació, la ciutat també tindria instal·lacions educatives, un museu i oficines.

Nou comentari