La nova col·lecció de dades astrofísiques de la missió Gaia de l’Agència Espacial Europea, la més important de la Via Làctia, ha estat publicada aquest dilluns. Entre les seves descobertes, que eixamplen enormement el coneixement disponible sobre la nostra galàxia, en destaquen els primers estudis d’espectroscòpia de baixa resolució i de velocitats radials que s’han fet fins ara o un catàleg d’estrelles binàries que supera tots els treballs científics fets durant els darrers dos segles.

100 terabytes de dades

Aquest nou lliurament, que comprèn 1.800 milions d’estrelles de la Via Làctia, ofereix a la comunitat científica una perspectiva sene precedents de les característiques de les estrelles, els seus cicles i l’estructura i l’evolució de la galàxia recollida durant 34 mesos. Des del llançament del satèl·lit, el 2013, Gaia ha superat els 2.850 dies d’observació de la Via Làctia i els 100 terabytes de dades, documentant 200.000 milions de trànsits d’estrelles.

Aquesta missió emblemàtica compta amb la participació d’un equip d’astrònoms i enginyers de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB) i de l’Institut d’Estudis Espacial de Catalunya (IEEC), dirigit per Carme Jordi, Xavier Luri i Francesca Figueras. El seu objectiu és crear el mapa multidimensional més precís i complex de la galàxia, amb dades de posició, velocitat i direcció del moviment, la lluminositat i la temperatura i composició de gairebé 2.000 milions d’objectes de fins i fora de la Via Làctia, cosa que permetrà reconstruir els seus passat i futur durant milers de milions d’anys.

Detall del satèl·lit Gaia  | Agència Espacial Europea
Detall del satèl·lit Gaia | Agència Espacial Europea

Una oportunitat per conèixer-ho tot de les estrelles

Situat a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra en direcció oposada al Sol, al conegut com a punt de Lagrange L2, té dos telescopis que han escanejat el cel recollint dades científiques de la posició, distància, velocitats i característiques de tot allò que tenia la voltant. Entre les dades més noves, en destaquen els espectes de llum de 220 milions d’estrelles, que poden fer-se servir per calcular lluminositats, temperatures, masses i composicions químiques. Així, com afirma Carme Jordi en un comunicat, per primer cop es podrà “descompondre amb detall” la llum d’aquests objectes i conèixer-ne molta més informació de tot tipus.

A més, però, aquest paquet de dades també inclou les velocitats racials de 33 milions d’estrelles, cinc vegades més que el segon conjunt. Sabent la velocitat a què s’allunyen o s’acosten a nosaltres, podem conèixer la tercera dimensió de velocitat en el mapa de la galàxia, “un canvi radical” en la disponibilitat de dades, segons Xavier Luri, que apunta que les mesures són, “de llarg”, molt més grans que totes les que s’havien fet des de la Terra en tota la història. A més, també es pot analitzar el seu moviment, obrint “perspectives inèdites” per entendre’l.

Imatge de la Via Làctia feta pel satèl·lit Gaia  | Agència Espacial Europea
Imatge de la Via Làctia feta pel satèl·lit Gaia | Agència Espacial Europea

Sistemes binaris, galàxies i quàsaes

Una altra novetat és el catàleg més gran que s’ha fet mai sobre les estrelles binàries de la Via Làctia, amb posicions, distàncies, òrbites i masses de més de 800.000 sistemes. A més, les noves dades de Gaia també permetran estudiar l’origen del Sistema Solar gràcies a les dades sobre 156.000 asteroides dels que hi ha, amb tant les seves composicions com les òrbites que segueixen.

A tot plegat s’hi suma informació sobre estrelles amb lluminositat variable al llarg del temps, a més d’objectes com asteroides, llunes i fins i tot de galàxies i quàsars més enllà de la Via Làctia. Per a la professora Francesca Figueras, “els descobriments més inesperats i espectaculars arribaran les properes setmanes”.

La regió de formació estel·lar Rho Ophiuchi observada pel satèl·lit Gaia de l'ESA
La regió de formació estel·lar Rho Ophiuchi observada pel satèl·lit Gaia de l’ESA

Una participació catalana molt important

La col·laboració catalana en el projecte s’ha centrat en el disseny científic i tecnològic del projecte, desenvolupant el sistema de processament de dades i la producció de dades simulades. Part d’aquests processos s’executen al superordinador MareNostrum del Barcelona SuperComputing Center. L’equip també treballa en l’explotació científica de les dades, en àmbits com l’estudi de l’estructura espiral de la galàxia, la identificació d’interaccions passades de la Via Làctia amb altres galàxies, els cúmuls oberts o l’estudi dels Núvols de Magallanes, dues galàxies satèl·lit de la nostra.

Cada nou lliurament de les dades en millora la precisió i el volum i, en el futur, tindrem 150 milions d’espectres de resolució de distàncies i moviments encara més precisos, de què podrem obtenir resultats “impredictibles”, explica el professor Eduard Masana, però que permetran conèixer en detall l’evolució i l’estructura de la galàxia.

Més notícies
El Telescopi de l'Horitzó d'Esdeveniments ha aconseguit la primera imatge del forat negre de la nostra galàxia | EHT

Presenten la primera imatge del forat negre del centre de la Via Làctia

El Telescopi de l'Horitzo d'Esdeveniments ha aconseguit demostrar finalment què hi ha al mig de la nostra galàxia
:  - Mobile

La Via Làctia podria ser la llar de 36 espècies alienígenes intel·ligents, segons un estudi

Els mateixos responsables del càlcul també afirmen que, a causa del temps i la distància, podria ser que mai no hi entrem en contacte ni descobrim que havien existit en el passat
:  - Mobile
A la Via Làctia hi podria haver civilitzacions avançades disposades a atacar la Terra | Pixabay

Hi podria haver quatre civilitzacions hostils a la nostra galàxia

Un investigador espanyol adverteix del perill d'intentar contactar amb intel·ligències extraterrestres
:  - Mobile

El centre de la Via Làctia va esclatar fa 3.500 milions d’anys

La deflagració, d'unes proporcions vastíssimes, es va deixar sentir fins a 200.000 anys-llum de distància i va tenir l'origen a prop del forat negre supermassiu del centre de la galàxia
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix