Fins ara, el nostre planet és l’únic que ha demostrat que té les condicions necessàries per al desenvolupament de la vida. El fet, però, és que és molt probable que no estiguem sols a l’Univers… i ni tan sols a la nostra galàxia. Segons dos científics de la Universitat de Nottingham (Anglaterra), a la Via Làctia hi podria haver un mínim de 36 civilitzacions intel·ligents actives, malgrat que, per a bé o per a mal, la vastedat de l’espai i el temps fins i tot en aquest racó nostre de l’Univers és tan gran que podria fer que mai no poguéssim entrar en contacte amb cap d’elles o, fins i tot, que mai no trobéssim cap rastre de la seva existència, o elles de la nostra.
L’estudi, publicat a la revista ‘The Astrophysical Journal’, aparca l’equació de Drake, creada per l’astrofísic homònim el 1961 amb la mateixa finalitat i la més emprada fins ara, perquè considera que molts dels elements que hi intervenen són impossibles de conèixer. Així doncs, aquest càlcul està basat en una aproximació totalment nova i basada en pressuposicions molt senzilles sobre el desenvolupament de la vida com ara que es forma de manera científica, és a dir, quan es compleixen unes condicions determinades. Així, els dos científics han desenvolupat el que han batejat com a Principi Astrobiològic Copernicà per tal d’establir límits per dalt i per baix a la vida a la galàxia, amb equacions que inclouen la història de la formació de les estrelles de la Via Làctia, l’edat dels astres, el seu contingut en metalls i la probabilitat que tinguin planetes semblants al nostre a les seves zones habitables.
Tot i que les zones habitables són un element molt important, que un planeta orbiti una estrella tranquil·la i estable durant milers de milions d’anys ho és molt més, segons els responsables de l’estudi. Així, els límits astrobiològics copernicans que han establert a través dels seus càlculs per a la formació de vida són de 4.000 milions d’anys com a mínim, amb el límit fort entre 4.500 i 5.000 milions d’anys. Després d’això, però, la vida pot formar-se en qualsevol moment mentre les condicions continuïn sent favorables. Fent servir el límit astrobiològic copernicà fort, els científics han determinat que a la nostra galàxia hi ha 36 civilitzacions alienígenes intel·ligents i comunicants que s’han format a partir de la forma com va néixer la vida a la Terra, l’única manera que coneixem.
Pel que fa a les emissions de comunicacions d’aquestes espècies, hem de tenir en compte que la nostra pròpia espècie només ha estat enviant senyals a l’espai (ràdio, TV…) durant uns cent anys, així que coincidir en l’espai i el temps amb alguna de les altres 36 civilitzacions sembla molt complicat. Segons els càlculs, la distància mitjana entre civilitzacions intel·ligents a la Via Làctia és de 17.000 anys-llum, de manera que comunicar-nos amb elles, encara que en detectéssim els senyals, seria impossible amb la tecnologia actual. D’altra banda, els científics també afirmen que, estadísticament, només podríem estar segurs de detectar senyals de vida intel·ligent provinent d’altres planetes si la nostra pròpia civilització continua existint durant 6.020 anys més, és a dir. 6.120 anys després de l’aparició de la tecnologia de ràdio de llarg abast.
Partint de les premisses més relaxades del límit copernicà feble, en canvi, a la galàxia hi podria haver més de 928 civilitzacions intel·ligents, fent que la distància mitjana fos més curta i que el temps necessari per a trobar-les es reduís fins a 700 anys. Tot plegat fa evident que el temps d’existència d’aquestes civilitzacions, inclosa la nostra, és un element central per assegurar que es trobin entre elles, i perquè diverses, encara que fossin poques, coincidissin alhora i es poguessin trobar, caldrien civilitzacions que duressin molt de temps. Si no hi ha vida intel·ligent en 7.000 anys-llum de distància, això podria voler dir dues coses: una, que l’esperança de vida d’una civilització és molt curta i la nostra podria estar arribant a la seva fi; l’altra, que la vida a la Terra és molt més única que no ens pensem i que va ocórrer en processos molt més aleatoris dels que estableixen els Límits Astrobiològics Copernicans.
