La NASA ha començat a construir un vehicle que té l’objectiu de, en el futur, explorar la superfície lunar a la recerca de gel que pugui servir per a crear no només combustible de coet sinó fins i tot aire respirable per a l’establiment de bases permanents. Anomenat VIPER, pot ser una passa molt important per a la seva colonització i, després de més de deu anys de feina, per fi és a punt de convertir-se en realitat.
VIPER són les sigles de Volatiles Investigating Polar Exploration Rover, un vehicle que durant els propers mesos serà construït i provat i que, si tot va bé, sortirà cap a la Lluna el novembre de 2024. Dissenyat per moure’s entre cràters foscos, on la llum del Sol no arriba mai, serà el primer vehicle d’aquest tipus que durà llums frontals i servirà per mirar els racons més freds del satèl·lit, on hi podria haver aigua glaçada, perfecta per a ser emprada pels humans que vulguin instal·lar-s’hi.
Explorant els cràters dels indrets més freds de la Lluna
La idea és que el VIPER, que pesa uns 450 quilos, faci servir la seva bateria d’unes 50 hores, per conèixer fins el darrer racó d’aquests cràters i reculli informació que pugui ser emprada per fer un mapa de la disponibilitat d’aigua a la Lluna. La missió, de principi a fi, tindrà un cost aproximat de 500 milions de dòlars, inclòs el llançament, i és una de les més importants que està preparant la NASA juntament amb el projecte Artemis, si més no pel que fa a les que tenen a veure amb l’enviament d’humans fora de la Terra.
Una matèria primera amb moltes utilitats
L’aigua glaçada, al cap i a la fi, és una gran promesa per a l’exploració espacial allà on es pugui trobar. D’una banda, l’hidrogen i l’oxigen es poden fer servir tant per a generar electricitat com combustible per a coets o fins i tot convertir-los en aire per a futures infraestructures habitables a la Lluna. És per això que el VIPER, a més de càmeres i plaques solars per alimentar-se, durà una broca d’un metre per perforar el terra buscant dipòsits de gel.
Abans d’això, és clar, les dades de totes les sondes anteriors que s’han fet servir per analitzar la superfície de la Lluna serviran com a guia per triar quins són els indrets amb més possibilitats, per tal de limitar l’abast d’una missió que, si tot va bé, durarà uns cinc mesos.
