L’establiment de presència humana permanent a la Lluna farà necessari que el nostre satèl·lit compti amb una manera pròpia de comptar el pas del temps. Segons explica un article publicat a ‘Nature’, la seva colonització i el desplegament de sistemes de navegació per satèl·lit faran imprescindibles rellotges atòmics propis i una durada dels dies i les hores diferent del de la Terra.
Fins ara la Lluna s’ha regit pel temps de la Terra
Actualment la Lluna no té una hora pròpia, sinó que cada missió fa servir el seu propi temps, que està connectat al temps universal coordinat (UTC), l’estàndard que guia els rellotges del nostre planeta. En hores convingudes, les missions informen de la seva ubicació mitjançant senyals de ràdio enviades a la Terra.
Aquest mètode, però, no és prou precís, i les naus que exploren la Lluna no estan sincronitzades entre elles. Així doncs, quan hi hagi missions que involucrin molts equips i maquinària, esdevindrà un problema. A més, seguir l’avenç d’aquestes missions per satèl·lit també seria impossible, ja que necessiten senyals temporals molt precises.
Un estudi conjunt per decidir com es resol el problema del temps
Com hauria de ser, doncs, el temps de la Lluna? A causa de la diferència entre els camps gravitatoris del nostre planeta i del satèl·lit, els rellotges es mouen a velocitats diferents, i cal decidir si el temps lunar oficial es basa en un sistema que es pugui sincronitzar amb l’UTC o si bé se’n crea un altre de completament independent de l’hora de la Terra.
En això, precisament, és en què va començar a treballar el passat mes de novembre un grup de representants d’agències espacials i institucions acadèmiques, que volen elaborar recomanacions per a definir l’hora lunar. Hi ha certa pressa perquè l’Agència Espacial Europea (ESA) va aprovar la creació del sistema de navegació lunar Moonlight aquell mateix mes i, el gener de 2022, la NASA ja havia creat un projecte semblant, el Lunar Communications Relay and Navigation Systems.
La creació d’un GPS lunar
A partir del 2024, totes dues agències començaran a provar de calcular posicions a la Lluna fent servir senyals molt febles de navegació per satèl·lit a partir dels sistemes que hi ha a la Terra. Després, però, es volen enviar satèl·lits a l’òrbita lunar amb rellotges atòmics que permetin triangular la posició dels aparells i persones que hi hagi a la superfície. L’ESA començarà enviant quatre satèl·lits per cobrir la navegació al pol sud de la Lluna, on hi ha la majoria de les seves reserves d’aigua i és, per tant, un objectiu prioritari per a l’exploració.
A més, però, el temps lunar oficial també és necessari perquè les diverses missions puguin cooperar i comunicar-se fent servir una única referència, per evitar malentesos. Alhora, però, també existeix la possibilitat de crear fusos horaris a la Lluna, com els que hi ha a la Terra, partint de la posició del Sol al cel. Això, però, és més per comoditat -que el migdia sigui a les 12- que no pas perquè sigui pràctic.
Els rellotges corren més ràpid a la Lluna que a la Terra
El problema, doncs, és definir el temps lunar. Tot i que la definició d’un segon és la mateixa a tot arreu, la Teoria Especial de la Relativitat indica que els rellotges van més a poc a poc on els camps gravitatoris són més forts i, per tant, un rellotge aniria més ràpid a la Terra que no pas a la Lluna, avançant-se uns 56 microsegons cada dia. A més, la rotació de la Lluna també faria que, segons l’indret concret de la superfície on fos, la velocitat del rellotge canviés lleugerament. Per posar remei a tot això, doncs, caldria instal·lar com a mínim tres rellotges mestres que es moguessin al ritme natural de la Lluna i, després, combinar el seu temps amb un algoritme que en generés un de ‘virtual’ que seria l’oficial.
Dues opcions diferents
La decisió, en qualsevol cas, encara s’ha de prendre. Podrien decidir basar el temps lunar en l’UTC, sincronitzant-lo regularment amb el de la Terra i fent servir els rellotges mestres lunars per continuar marcant l’hora entremig. Això seria més simple pels usuaris de la Terra, però donaria problemes si es perdés la comunicació amb la Lluna.
Si es fes servir el temps ‘virtual’ dels rellotges atòmics lunars, en canvi, es podria operar contínuament i només caldria calcular la diferència de temps amb l’UTC. Aquest darrer sistema pot ser molt més útil perquè també posaria les bases pel càlcul del temps en altres planetes, com ara Mart, el proper objectiu de la NASA un cop hagi tornat a la Lluna. Això, a més, també permetria definir els dies lunars de manera diferent als de la Terra.
Una decisió que cal prendre abans de crear l’Internet Lunar
Cal optar per alguna de les opcions el més aviat possible, però, i no només per la navegació per satèl·lit. La NASA i l’ESA també estan desenvolupant LunaNet, una sèrie de normes que haurien de permetre que els sistemes de navegació, comunicació i computació formin una xarxa semblant a Internet a la Lluna, amb un protocol comú que serveixi per a tots els països que treballin al nostre satèl·lit. Això, de fet, fins i tot podria ser la primera peça d’un Internet que funcionés a tot el Sistema Solar.
