El Telescopi Espacial James Webb ens ha mostrat nous detalls d’una famosa supernova. Anomenada SN1987A, va ser detectada aquell any i és la més propera i brillant que s’ha vist a la Terra durant els darrers quatre segles i un dels objectes més estudiats del firmament de l’Hemisferi Sud. És a 170.000 anys-llum de nosaltres, al Gran Núvol de Magalhaes, una galàxia nana molt propera a la Via Làctia.
Una visió clara de la mort d’una estrella
Aquesta supernova interessa molt els astrònoms perquè dóna una visió molt clara de què passa quan una gran estrella mor. En aquestes imatges, es poden veure anells brillants que són bandes de gas i pols expulsades per l’estrella en les diveres fases de la seva mort i que mort i que, després, van ser excitades i brillen per les ones de xoc creades per l’explosió final. Un dels anells, calculen els científics, és d’uns 20.000 anys abans de la fi.
És aquest, precisament, el que el James Webb ens duu amb una claredat mai vista fins ara. A més, també detecta una o dues estructures més que no eren presents a les imatges que tenien fins ara, obtingudes pel Telescopi Espacial Hubble, i emissions d’hidrogen molecular, que només es poden veure gràcies a la sensibilitat i resolució del nou observatori espacial.
Els astrònoms encara no saben per què va esclatar
El que el James Webb no pot veure, però, és el que queda de l’estrella, que està amagat rere el camp de pols que hi ha al centre de la supernova. Els científic, però, creuen que hauria de ser una estrella de neutrons de només unes desenes de quilòmetres de diàmetre i extraordinàriament densa.
Això lliga amb l’objectiu principal dels estudis que s’han fet sobre aquesta supernova: per què es va produir. Els astrònoms creien que, abans de l’explosió, l’estrella era d’entre 20 i 30 vegades la massa del Sol, però també que era una estrella jove, una supergegant blava i que, per tant, no hauria d’haver esclatat tan aviat. Gràcies al Telescopi Espacial James Webb, s’espera poder obtenir més dades i treure’n l’entrellat.
