El Telescopi Espacial James Webb ha enviat a la Terra imatges d’un Neptú com no l’havíem vist mai. Gràcies als instruments infraroigs de l’observatori, a més, s’han pogut observar detalls d’aquest planeta que no s’havien captat d’ençà que, l’any 1989, la sonda Voyager 2 va passar a prop seu en el seu viatge fins els confins del Sistema Solar.
Neptú, com és ben sabut, és el planeta més lluny del Sol dels que formen part del nostre ‘veïnat estel·lar’, si no comptem, és clar, Plutó, cosa que és font d’un debat científic força intens. En qualsevol cas, Neptú orbita la nostra estrella a uns 4.500 milions de quilòmetres de distància i hi fa una volta cada 164,8 anys terrestres. A més, és un planeta força gros, amb un diàmetre de 50.000 quilòmetres, és a dir, gairebé quatre vegades el del nostre planeta.
Anells, pols i llunes
Entre els aspectes ‘redescoberts’ de Neptú, hi ha els seus anells i també les cintes de pols que l’envolten. A més, els investigadors també han pogut veure diverses estructures de núvols a l’atmosfera del planeta, cosa que els podria permetre aprendre més coses sobre els fenòmens que tenen lloc al planeta. Finalment, les imatges del James Webb també han permès veure 7 de les 14 llunes que té aquest gegant glaçat, la més visible de les quals és Tritó.
Nous detalls gràcies al James Webb
Si el nou telescopi espacial de la NASA i les agències espacials d’Europa i del Canadà ens ensenyen un Neptú sense el seu color blau habitual, el que hem vist sempre, és perquè el metà del planeta absorbeix molta llum infraroja, cosa que l’oculta. En canvi, Tritó, que reflecteix la majoria de la llum solar que hi arriba, apareix molt més brillant. Aquestes diferències, aquesta observació en una longitud d’ona diferent, pot ajudar a comprendre com circulen els components de l’atmosfera de Neptú, del seu anell i de les seves llunes.
