El Telescopi Espacial James Webb ha aconseguit noves imatges d’un viver estel·lar a la nebulosa d’Orió, que revelen detalls sobre com neixen les estrelles i es formen sistemes solars al seu voltant. Les fotografies, publicades aquest dilluns, mostren un panorama semblant al que hi devia haver al nostre Sistema Solar quan es va formar, fa més de 4.500 milions d’anys, i observar-les pot ajudar els investigadors a aprendre com va ser aquell període de la història del nostre veïnat estel·lar.
Unes regions del cosmos difícils d’observar
El centre dels vivers estel·lars normalment estan ocults rere grans quantitats de pols estel·lar, que fan impossible veure què passa a l’altra banda. Això és així, com a mínim, amb observatoris com el Telescopi Espacial Hubble, que majoritàriament opera en l’espectre de llum visible. En el cas del James Webb, però, que detecta la llum infraroja, pot mirar més enllà de la pols i mostrar els esdeveniments que tenen lloc a les profunditats de la nebulosa. De fet, les darreres imatges són les més detallades que s’han obtingut mai de què està passant en aquest indret del cosmos, a 1.350 anys-llum de nosaltres.
No obstant això, veure la nebulosa d’Orió amb el James Webb era tot un repte perquè, per com de sensibles són els seus instruments, la seva brillantor podia ser massa potent. Malgrat estar dissenyat per observar galàxies molt llunyanes i tènues, però, també pot veure objectes més propers, com aquesta nebulosa o el planeta Júpiter, que són entre els més brillants del cel en infraroigs.
Un nivell de detall com no s’havia vist mai
A l’interior de la nebulosa es poden veure un munt d’estructures, inclosos proplyds –discs protoplanetaris ionitzats–, una protoestrella envoltada d’un disc de pols i gas on es formen els planetes. Fins ara no s’havia pogut veure mai els detalls d’aquests entorns i com s’hi poden formar sistemes planetaris, però aquestes imatges ho fan possible. A més, al cor de la nebulosa també s’hi pot veure un clúster d’estrelles enormes i massives que donen forma al núvol de pols i gas amb la seva llum ultravioleta. Entendre l’efecte d’aquesta radiació, de fet, és importantíssim per entendre la formació dels sistemes estel·lars.
