El Telescopi Espacial James Webb ha fet pública una imatge de la Nebulosa de la Taràntula amb més detalls dels que s’havien vist mai. Aquesta regió de formació d’estrelles, la més grossa i brillant que hi ha al Grup Local -la nostra ‘regió’ del cosmos- es troba a aproximadament 161.000 anys-llum de nosaltres, al Gran Núvol de Magalhães, molt a prop de la Via Làctia en termes còsmics.
El nom li ve del seu aspecte, que s’ha comparat amb una gran aranya envoltada de la seva seda, i conté algunes de les estrelles més grosses i més calentes que s’han conegut mai fins ara. Tot i que és força a prop i, per tant, s’ha pogut observar des de fa molt de temps amb prou qualitat, la càmera d’infraroigs del James Webb ha permès aconseguir veure molts detalls que no s’havien vist mai fins ara, com per exemple milers d’estrelles joves desconegudes fins ara que, amb les tecnologies anteriors, quedaven ocultes rere la pols còsmica.
Un entorn de formació d’estrelles semblant a l’univers primitiu
La imatge abasta una distància de 340 anys-llum i mostra com les zones més denses dels voltants de la nebulosa resisteixen la força dels vents de les estrelles, formant línies que sembli que apuntin cap al clúster i que contenen estrelles en formació, que ajuden a donar forma a tota l’estructura. De fet, l’observació d’una estrella jove fent això ha canviat la idea que en tenien els astrònoms, que creien que era una mica més antiga del que és.
La Nebulosa de la Taràntula és molt important pels astrònoms que estudien la formació de les estrelles perquè la seva composició química és, segons es pensa, semblant a la de les grans regions de formació d’estrelles dels inicis de l’univers, una situació que no es pot trobar a les regions equivalents de la nostra galàxia.
