Un equip d’astrònoms liderats per la Universitat d’Oxford, a Anglaterra, han detectat una taca fosca misteriosa a l’atmosfera del planeta Neptú i també una de més petita i brillant molt a prop. En un article publicat a ‘Nature Astronomy’, els científics presenten la que és la primera vegada que s’ha observat una taca com aquesta al planeta des d’un telescopi situat a la superfície de la Terra, en aquest cas el Telescopi Molt Gros que l’Observatori Austral Europeu té a Xile.
Un fenomen habitual en alguns planetes del Sistema Solar
Les taques fosques com aquesta són tempestes enormes que es produeixen a l’atmosfera dels grans planetes, especialment dels gasosos. Si bé algunes duren segles, com la Gran Taca Vermella de Júpiter, d’altres són molt més curtes i difícils de veure, com les de Neptú. En aquest cas, aquest planeta gegant està glaçat i al llarg dels anys els observatoris com el Telescopi Espacial Hubble n’ha pogut veure diverses, que sembla que segueixen un patró que les fa aparèixer i desaparèixer en un període de temps de dos anys.

Això les fa difícils d’observar. Així, per exemple, si la sonda Voyager 2 va observar dues taques fosques a Neptú quan va passar a prop del planeta el 1989, les primeres imatges del Hubble del planeta van ser obtingudes el 1994 i ja no en quedava ni rastre. No obstant això, les observacions fetes amb els anys han permès aprendre’n força coses, i en aquest cas els investigadors volien esbrinar com es formen aquestes grans tempestes.
El que sabem de les tempestes de Neptú
Pel que en sabem, les taques fosques de Neptú són sistemes d’altes pressions que comencen sent estables i comencen a girar en sentit horari. Així doncs, són el contrari que els huracans de l’hemisferi Nord de la Terra, que són de sistemes de baixes pressions que giren en sentit antihorari. Neptú, a més, és un món glaçat amb temperatures mitjanes de -235ºC, vents de gairebé 2.000 quilòmetres per hora i una atmosfera blava a causa d’una gran presència de metà.

Un nou instrument permet ampliar el coneixement
El 2018, quan el Hubble va observar taques fosques noves a Neptú, els investigadors van fer servir el Telescopi Molt Gros per observar el planeta amb un instrument anomenat Explorador Espectroscòpic Multi Unitat, MUSE per les seves sigles en anglès, que permet veure un objecte astronòmic en molts espectres de llum alhora. A més, gràcies a una tècnica anomenada òptica adaptiva, elimina l’efecte distorsionador de l’atmosfera de la Terra en els objectes que són a fora, donant un nivell de detall molt elevat.
Amb aquestes dades, els astrònoms han pogut veure que les taques negres no són ‘forats’ o ‘obertures’ als núvols sinó que es formen quan partícules que enfosqueixen l’aire es concentren a sota de l’atmosfera. El MUSE, de fet, ha capturat un espectre de llum de Neptú i la seva taca fosca en tres dimensions, cosa que ha permès estudiar la tempesta amb detall i, fins i tot, descobrir un núvol molt brillant que no s’havia vist mai fins ara i que es trobava al costat de la taca foca, al mateix nivell atmosfèric. Una formació d’origen desconegut i que es vol estudiar en profunditat.




