Hipocamp és la darrera lluna del planeta Neptú que ha estat descoberta. Gràcies al Telescopi Espacial Hubble de la NASA, els astronoms han confirmat l’existència d’aquest satèl·lit, de poc més de 30 quilòmetres de diàmetre, el més petit d’aquest gegant gasós que orbita a la zona exterior del nostre sistema solar. Des que va ser observat per primera vegada, l’any 2013, que aquesta lluna intrigava els científics. Trobant-se, com es troba, tan a prop d’una altra lluna, Proteu, com és que la seva gravetat no els ha fet unir-se o ha expulsat la més petita? Proteu, amb un diàmetre de més de 400 quilòmetres i una massa 1.000 vegades superior, hauria d’haver impedit la presència d’Hipocamp, i és per això que alguns anomenaven aquest satèl·lit “la lluna que no hi hauria de ser”.
Després d’anys d’investigacions, que han inclòs examinar imatges de Neptú i els seus satèl·lits tant del Telescopi Especial Hubble com de la sonda Voyager 2, la conclusió a la que han arribat els astrònoms és que Hipocamp, en realitat, no és altra cosa que un tros de Proteu que va ser arrencat de la lluna quan un cometa hi va xocar fa milers de milions d’anys, d’una manera relativament semblant a la nostra Lluna, que es va formar quan un cos de la mida de Mart va impactar contra la Terra. Tot i que és molt difícil trobar proves que demostrin que aquesta teoria és certa, tal com s’explica a un article publicat a la revista ‘Nature’, les fotos de Proteu obtingudes per la Voyager 2 el 1989 mostren que el satèl·lit té un gran cràter d’impacte que podria haver estat causat per un cometa.
