Els astrònoms insisteixen: és possible que quedi un planeta per descobrir al Sistema Solar

Un nou estudi apunta que és un gegant gasós de sis cops la mida de la Terra i que és més enllà de Neptú

Un nou estudi, que ha estat acceptat per ser publicat a la prestigiosa revista ‘Astronomical Journal’, apunta una vegada més a l’existència d’un novè planeta al Sistema Solar que encara no hem descobert. Segons el treball, aquest planeta seria unes sis vegades més gran que la Terra i orbitaria el Sol més enllà de Neptú, en una trajectòria que explicaria les anomalies detectades a la banda exterior del sistema, especialment l’acumulació d’asteroides de gel i nuclis de cometes que coneixem com el Cinturó de Kuiper.

La idea, de fet, no és nova, sinó que és fruit de la insistència de l’astrònom Michael Brown, que va proposar aquesta idea el 2016 i que, a més, va ser el responsable principal que deu anys abans, el 2006, Plutó fos esborrat de la llista de planetes del Sistema Solar. Altres experts, però, refuten la idea de l’existència d’aquest planeta que mai no ha estat vist i que els “indicis” de la seva existència poden ser simplement una casualitat estadística convertida en rellevant pel biaix dels observadors.

El Telescopi Molt Gran (VLT) de l'Observatori Austral Europeu al desert d'Atacama, a Xile  | ESO
El Telescopi Molt Gran (VLT) de l’Observatori Austral Europeu al desert d’Atacama, a Xile | ESO

Això darrer és, precisament, el que Brown i el seu company Konstantin Batygin volen demostrar: que segons les darreres observacions, i amb totes les dades possibles, només hi ha un 0,4% de probabilitats que la disposició dels objectes del cinturó de Kuiper sigui casual i que, per tant, és pràcticament segur que hi ha un planeta que execeix prou força gravitatòria com per causar totes aquestes anomalies. Aquest estudi, de fet, arriba al punt de traçar un mapa de l’òrbita que deu seguir, permetent els astrònoms mirar de descobrir-lo d’una vegada. Si amb les dades actuals no n’hi ha prou, els nous telescopis que entraran en funcionament els propers anys podrien ser decisius.

D’entre les conclusions més destacades d’aquest estudi hi ha que l’òrbita d’aquest suposat novè planeta és a unes 380 vegades la distància entre la Terra i el Sol en el seu punt més proper a l’astre rei, cosa que hauria de permetre veure’l. Si és tan lluny, opinen els dos astrònoms, és perquè, tot i que devia formar-se en regions properes a les que van originar Urà i Neptú, la seva mida comparativament petita va fer que la gravetat de Saturn el desplacés a la zona més exterior del Sistema Solar. De moment, però, haurem de continuar esperant per veure si aquesta teoria es confirma i el nostre veïnat estel·lar torna a tenir, una vegada més, nou planetes.

Nou comentari