Un equip d’investigadors ha descobert quin és el secret que amaga l’exoplaneta més brillant que s’ha trobat mai. En un article publicat a ‘Astronomy & Astrophysics’, expliquen que, si reflecteix tant la llum de la seva estrella, és perquè té núvols fets de metall que el converteixen en el “mirall’ més gros que s’ha vist mai a l’univers.
El planeta, anomenat LTT9779b, és un món extraordinàriament càlid que fa una volta al seu astre cada 19 hores i que es troba a 262 anys-llum de la Terra. Observat per primera vegada el 2020 per la missió TESS de la NASA i l’Observatori Austral Europeu, va ser un dels planetes seleccionats perquè la missió Cheops de l’Agència Espacial Europea.
Més brillant que Venus
Va ser justament aquest darrer observatori espacial el que va permetre descobrir que LTT9779b reflecteix el 80% de la llum que li arriba del seu sol, superant fins i tot la brillantor de Venus al nostre Sistema Solar. De fet, si bé aquest planeta veí és l’objecte més brillant del cel de la Terra després de la Lluna, reflecteix un 75% de la llum del Sol, una quantitat elevada comparada amb el 30% que reflecteix el nostre planeta però encara una mica menys que LTT9779b.
La quantitat de llum que reflecteixen els objectes es coneix com a albedo i la majoria de planetes, per les seves superfícies fosques o perquè tenen atmosferes que absorbeixen la llum, tenen un albedo baix. Al Sistema Solar les excepcions més conegudes són les llunes glaçades com Encèlad i Europa o, com dèiem, Venus, que té uns núvols altament reflectius. Cap d’ells, però, arriba al nivell de LTT9779b.
Els núvols podrien haver-lo salvat de desaparèixer
La raó d’això és, sembla, és que té núvols metàl·lics fets de silicats i metalls com ara el titani. Un món infernal, amb temperatures altíssimes. De fet, el costat del planeta més proper a l’estrella arriba a temperatures de 2.000ºC, tan altes que no s’hi haurien de poder formar ni tan sols núvols de metall ni de vidre. La seva formació, però, s’explica de la mateixa manera que la boira del lavabo després d’una dutxa calenta: l’aire se satura tant de vapor que no en pot contenir més.
Els núvols, de fet, podrien ser el que permet que el planeta existeixi. Tenint en compte que és d’una mida semblant a la de Neptú i que té unes temperatures altíssimes, l’atmosfera hauria d’haver desaparegut fa temps i ser només un nucli sòlid. Com que els núvols reflecteixen tantíssima llum, però, impedeixen que les temperatures pugin prou com per evaporar-lo.
