Un equip d’astrònoms ha descobert que un planeta no hauria de poder existir. En un article publicat a ‘Nature’, els investigadors afirmen que pot ser que aquest món, anomenat Halla i que és a 520 anys-llum de nosaltres, hagi sobreviscut al cataclisme còsmic que acabarà amb la Terra d’aquí aproximadament 5.000 milions d’anys.
Un planeta gegant que orbita molt a prop del seu sol
El planeta va ser observat per primera vegada l’any 2015 i és un “Júpiter calent”, és a dir, un gegant gasós amb unes temperatures molt altes per la seva proximitat a l’estrella que orbita. En aquest cas es tracta d’un astre amb més massa que el nostre sol, anomenat Baekdu i que és a la constel·lació de l’Óssa Menor. Halla gira al seu voltant a una distància d’uns 69 milions de quilòmetres, la meitat de la que ens separa del Sol.
Una estrella que l’hauria d’haver destruït
Les darreres observacions de Baekdu mostren que està consumint l’heli del seu nucli, cosa que vol dir que ja ha esgotat tot l’hidrogen que contenia. Això, pel que sabem del cicle vital de les estrelles, vol dir que en algun moment es va expandir fins a convertir-se en una gegant vermella, cosa que normalment significa la destrucció dels planetes que orbiten l’estrella a menya distància.

Els càlculs dels investigadors apunten que l’estrella s’hauria inflat fins a 1,5 vegades la distància que separa el planeta de l’estrella, embolcallant-lo completament, abans de tornar a encongir-se fins la seva mida actual. I no obstant això, sembla que Halla, d’alguna manera, va sobreviure. A més, les observacions també han revelat que el planeta té una òrbita circular de 93 dies terrestres i que s’ha mantingut estable durant més de 10 anys.
Un misteri per resoldre
Tot plegat deixa la gran pregunta de com pot ser que aquest planeta continuï existint. Una possible explicació és la teoria que els gegant gasosos, com els Júpiters calents, es formen a òrbites més llunyanes i després s’hi apropen. En el cas de Halla, però, podria no ser així, ja que orbita una estrella que evoluciona ràpidament. Una altra opció és que, originalment, el sistema fos binari i que la fusió de les dues estrelles impedís que cap de les dues creixés prou com per destruir el planeta.
Encara hi ha, però, una tercera opció, que els científics posen damunt la taula per mostrar totes les possibilitats: aquest mateix xoc entre les dues estrelles podria ser, precisament, el que va originar el planeta, que en aquest cas seria un món de segona generació i molt jove.