Un equip d’astrònoms ha anunciat la descoberta d’un planeta gegant que, segons les teories actuals sobre la formació dels cossos celestes, no hauria d’existir. Aquest món gasós, semblant a Júpiter, és anormalment gran en comparació a l’estrella al voltant de què orbita, cosa que contradiu les idees preconcebudes sobre com neixen els planetes. Aquest sistema solar, tal com han explicat els seus descobridors a la revista ‘Science’, ha estat observat des de l’observatori Calar Alto (Almeria, Espanya) i és a 39 anys-llum de nosaltres. Tot i que d’entrada no semblava gens inusual –l’estrella és una nana vermella de tipus M, la més comuna a la Via Làctia-, una mirada més en profunditat ha demostrar que, al contrari del que es pensava, planetes com Júpiter o Saturn també es poden formar al voltant d’estrelles d’una mida tan reduïda.
Una de les teories és que, tot i que en general s’ha pensat que aquest tipus de planetes no existien, la veritat sigui que les estrelles petites, difícils d’estudiar malgrat la seva abundància, n’amaguin molts que no hem estat capaços de veure. Gràcies a les fluctuacions de les ones gravitacionals, des del telescopi andalús es va poder observar com la nana vermella té una massa més gran que la del planeta que l’orbita, que ha estat batejat com a GJ 3512b, però que la diferència entre ells és molt petita que la que hi ha entre Júpiter i el Sol, amb l’estrella sent “només” 270 cops més gran que el planeta mentre que, entre els dos exemples del nostre sistema solar, el Sol és més d’un miler de cops més massiu que el cos més gran que l’orbita.
Fins ara, i segons les simulacions fetes per ordinador per provar el funcionament de les seves teories, els experts pensaven que una estrella com aquesta només podia formar un grup relativament gran de planetes petits que, com a molt, haurien de ser una mica més grans que la Terra. GJ 3512b, en canvi, és la meitat de gran que Júpiter, és a dir, molt més gran del que s’esperava. Per si això no fos prou, sembla que el planeta és a uns 150 milions de quilòmetres de l’estrella i té una òrbita de 204 dies, cosa que indica que normalment és més a prop del seu sol del que Mercuri és del nostre, i l’excentricitat de l’orbita suggereix que hi podria haver altres planetes gegants orbitant més lluny. Així doncs, els científics hauran de revisar les seves teories per entendre la seva existència.
